miércoles, 13 de agosto de 2008

El Casino, Cadaqués


La Inauguració de l'exposició de la Gemma a tot arreu deia que era a les 7 però amb aquella calma que envolta tots els cadaquesencs va començar a les 8 tocades...


A quarts de 8 vaig pujar a dalt esperant que estigues obert però no es podia entrar i vigilant la porta de l'exposició només hi havia en Bruno i en Liba fent la xerrada. Vigilant es un dir, perquè va pujar un amic seu francès i en Bruno li va obrir la porta dient “Ves a mirar els quadres que així ja els hauràs vist després” amb una cabrejada de la responsable de l’exposició que només anava dient “no podeu entrar fins que no arribi la pintora!”. Senyora, poc que els coneix a aquests beneits...

“Anem al bar del Casino a prendre algu?” amb aquella calma... anem al Casino. En Liba, en Bruno i jo. Al nen se li fica entre cella i cella que vol un donut i ens abandona per anar a la pastisseria i ens quedem el senyor Villavecchia i jo, persona que m’han presentat fa 10 minuts i que, lògicament, no conec de res. “Sort que també has vingut tu perquè aquest sempre desapareix!” Riem amb la situació absurda que poc ens sorprèn i de seguida ens posem a parlar de música, d’amics comuns (resulta que es molt amic del meu exprofe de català de Vic) i de futurs projectes.

Després, entre anades i vingudes d’en Bruno, que va a la seva com sempre, s’ens hi afegeix la Maria (la “chica de los coros”) i l’Andree.

Mes tard ens venen a busca perquè ja hi ha “la pintora” a dalt.

Una tarda surrealista.

No hay comentarios: