domingo, 21 de septiembre de 2008

Ocis i passions

M'havia guardat aquest article que vaig llegir per casualitat quan vaig tornar de Cadaqués a principis d'agost i ara l'he trobat netejant papers. Abans de llençar-lo l'escric aqui. Segur que a tothom que hagui pogut disfrutar d'un dia i una nit al poble li agradarà, i, sino hi heu anat mai, us en vindràn ganes.


Toni Vall
AVUI, 6 d'agost 2008


Quan algú em pregunti què és per mi la llibertat, el més probable és que pensi en un tros de mar. I respondré: Cadaqués. I em vindran al cap tot els estímuls i llampecs esdevinguts entre els límits de la badia i també els tan sols imaginats.

A Cadaqués el sol de matí té el bon gust de no deixar-te dormir més, encara que t'estiguis morint de son. És sorprenent, però els que necessitem ulleres per llegir, allà deixem de necessitar-les. La llum de Cadaqués fa miracles. Algú ja ho va dir, però no em fa mandra reiterar-ho.

Un café amb llet al Casino i és ben possible que no necessitis gaire res més per tirar endavant. I llavors, es clar, t'en vas a la platja. La platja és important a Cadaqués, molt important. Encara que no t'agradi, encara que la sorra et molesti i una pedra se't clavi a l'esquena. És igual: vés-hi. De seguida ho entendràs. Veuràs clar que vagis a la que vagis, sa conca, al pianc, al ros, a ses oliveres o a pordoguer, no buscaràs cap explicació i et limitaràs a ser-hi. Moltes coses maques hi veuràs, però ja saps quines són i no cal que te les expliqui.

No caldria, ja ho sé, però val la pena també arribar-se fins a Portlligat i el cap de Creus. No t'hi entretinguis gaire, però, no fos cas que et perdessis alguna cosa. Vés a dinar a Can Tito, fes un volt pel passeig marítim i per les sales d'art, sopa a La Gritta, però, hi insisteixo, no et despistis perquè ja s'acosta la nit. A Cadaqués la llibertat es cou de dia, però s'esdevé a la nit.

I hi ha dos llocs on has d'anar si vols que et prenguin seriosament. Primer, el Cafè de la Habana. Quan s'acaba la Riba d'en Pitxot gires a la dreta i allà el tens. Entre onze i dotze hi ha música en directe, la il.luminació és tènue i tothom és molt educat. Fixa't be en el que et diré ara: la cambrera dels cabells foscos i llisos, la que feia mojitos la setmana passada. Quina bellesa; voldria parlar-hi, però no goso. Com es deu dir? L'he vista per prmier cop, perìo només marxar ja l'estic trobant a faltar.

Fes dues o tres copes més al Racó i visita el Tropical, que no està gens malament. No tardis gaire, peròm a fer via cap a l'Hostal, el sgon lloc que abans et deia. Tot és allà molt seriós. Cada nit hi passen coses importants, s'hi duen veritats a cabassos i et ve de gust pagar totes les copes amb bitlles de 100. De sobte, et gires i veus que la cambrera sense nom està recolzada a la barra. I llavors sents la llibertat bategant fort. I et mors de por.


3 comentarios:

aiyako dijo...

"però val la pena també arribar-se fins a Portlligat i el cap de Creus."
Sí,i si és caminant molt millor!! xDDD
Petons!!

Ester dijo...

marina..
quina raó aquest article...a mi cadaqués també em té ben encisada!

p.d: sóc amiga de la noèlia

Aiyako dijo...

Per obligació la profe ens ha dit que el text havia de tenir la frase: "jo no m'amago, per què t'amagues tu?". A veure quin tema posa la setmana que ve. Si en posa un que el pugui adaptar a la història...la continuo ;)
Petons!!!