Coses al tinter

-Veien això m'esparvera mirar les altres pàgines…
-Ui si, vigila perquè amb les faltes d’ortografia que t’hi trobaràs, enlloc de castellà semblarà àrab… cuidadu!

M’hagués agradat contestar això a la frase anterior però enlloc de fer referència al llenguatge àrab em vaig limitar a callar i no dir res. A vegades no cal parlar mes del compte si tampoc tens res a dir. Ara, a mi m’hagués fet gràcia respondre això, però com que el nanu tenia raó (per variar, em fa ràbia la gent que sempre te raó) m’ho menjo. O ho deixo aquí… que per algu tinc blog i puc escriure el que em roti.

Molts cops em quedo amb la sensació que podria dir mes coses de les que dic, però ja sigui perquè penso molt abans d'obrir la boca o perquè amb les converses a corre-cuita que tenim últimament no hi ha temps per perdre amb respostes i raonament inutils, s'em queden al tinter i després penso "hauria pogut dir això"...

En resum, ens falta mes temps per parlar amb calma. Ara que arriba el fred es una bona opció entre cafes amb llet o cacaolats calents al bar.

m'esparvera: sinònim de em fa por, o em fa basarda... tipic d'en Marçal Xuriguera per altra banda. "Jo sóc la cuca trempada..."

Napoli

Crec que deu fer uns 2 anys que em va caure a les mans un CD amb les primeres maquetes, on hi havia 4 cançons, una de les cuals, "Napoli" ja l'havia sentit perquè formava part de la Banda Sonora de l'obra de teatre "no et moguis", peça que sonava al final de l'obra. Les altres 3 no les havia escoltat en ma vida i sonava força be. Formava part d'un saquet on s'hi havien posat moltes il·lusions amb un projecte que al cap d'un any es va tornar a reprendre canviant-li la forma i es va seguir engreixant.

Li vaig perdre la pista, tot i seguir escoltant les cançons de tan en tan, fins fa un temps que després de grabacions i ramasteritzacions m'ha tocat, junt amb la gent de Agartha Music, donar-li forma "internàutica". Divendres vaig acabar amb el que perdia les hores setmanes enrera i trobaré a faltar atropellar-nos mútuament amb el mòbil “t’envio això, mira-t’ho, passa’m el text…” i totes les converses possibles, però s’ha acabat anar a dormir tard per acabar d’arreglar pòsters, postals, banners, myspace’s, mailings i coses vàries

Dilluns la criatura ja volarà sola o el que es el mateix, es posa a la venda el CD, i fins d’aquí un mes no ens tornarem a trobar per comprovar com s’ha fet de gran…

Bruno Oro, el fins ara conegut actor de teatre i de sèries de televisió tan populars com Polònia, El cor de la ciutat, o més recentment Vinagre, està preparant la seva entrada als escenaris com a cantant. El seu primer disc, Napoli, sortirà a finals d'aquest mes d'octubre i l'espectacle amb el mateix títol, s'estrenarà el divendres 28 de novembre a l'Auditori de Barcelona. A partir de gener del 2009 començarà la gira de Napoli, amb Bruno Oro acompanyat pel seu grup de músics.

Més informació i contractació
www.myspace.com/brunooro
www.brunooro.com
Jordi de Ramon Prod.
Tel. (34) 677 06 45 84
jordi@jordiramon.com

Tengo sueño...

-¿Qué tal?
-Tengo sueño.
-¿No has dormido?
-Si, pero tengo sueño.
-Pero eso no puede ser, si has dormido no puedes tener sueño.
-Pues yo tengo sueño…
-Eso es imposible.
-Bueno, sabre yo mejor que tu si tengo sueño o no tengo sueño, tengo sueño y punto. Y ya esta.
-Pues esta claro que no, no puedes tener sueño Ángel.
-Puedo tener sueño si me da la gana aunque haya dormido, vale? Puedo tener el sueño que quiera. Puedo haber dormido y descansar pero tengo sueño.
-No puedes.
-Si puedo.


-Nunca voy a ser amigo de Gonzalo Miró, mierda, mi vida no tiene sentido, Gonzalo Miró no me va a llamar para ir a fiestas ni al campo del Atlethic.
-Oye, de verdad no quieres tener amigos?
-Ya tengo amigos, tengo amigos… ya tengo amigos…
-Tienes tres.
-Y para que quiero mas? En la Play como mucho puedes conectar 4 mandos, tener más de tres amigos es absurdo, créeme. No tiene sentido.
-¿Por qué?
-Porque va a tener que estar uno mirando y se aburrirá, es mejor ser 4 personas en el grupo como mucho.


-Lo importante es que le han regañado porque no fue a la fiesta Telva.
-Como tu. Bueno, como tu no, seguro que él no fue porque no quiso, y a ti no te invitaron,no?
-No, a mi no. No, bueno, por lo que sea alguien ha decidido que no tengo suficiente glamour para esas fiestas, no se como habrán llegado a esa conclusión.
-Hombre, yo me lo puedo imaginar…
-No me invitan? Ellos se lo pierden! El día que vaya a una fiesta de esas lo vais a flipar, todos. Puede que vosotros tengáis buenos trajes , trajes chulos, pero yo se abrir botellines de cerveza rompiendo el cuello contra una mesa y eso en las fiestas… mola más que un buen traje.

La Sconosciuta (La desconocida)

-Desde que llegaste tu han pasado cosas muy malas.
-Déjame estar aquí por unos días.
-¿Y adonde te meto? Abajo esta todo ocupado. Y yo no quiero problemas, tu eres muy peligrosa y ingrata.
-¿Cómo “ingrata”?Siempre respete el acuerdo.
-¿El dinero? Es tuyo, te lo devolveré.

Giuseppe Tornatore, director de la gran “Cinema Paradiso”, torna amb La Desconocida. Fugint del seu passat a Ucraina, Irena viatge a Italia en busca d’una nova vida. Treballa a la casa de la familia Adacher cuidant a la seva filla petita, Tea. Fins aquí, tot normal. Sino fos perquè a Irena la persegueixen els fantasmas del pasat, mentre lluita per recuperar el present. Qui es Irena realment? Durant la peli veus les dues vides de la protagonista, la vida a Itàlia, el present, i la vida a Ucraina, el passat. T'introdueix al seu món d'una manera bastant bèstia, els flashbacks entre present/passat i passat/present van i venen sense parar. L'argument sembla que el tens clar a simple vista, i pots pensar "quina peli mes estupida, si ja se què passarà..." però a mida que va avançant la pel·licula veus que t'equivoques...

A destacar l'actuació de Kseniya Rappoport (Irena), Clara Dossena (Tea) i l'Àngela Molina que te un petit paper.

No se si encara la fan al Verdi però es una peli molt recomanable, fosca i intrigant. Si la podeu veure en versió original millor perquè una vegada mes, el doblatje es pèssim.




Si us interesa la podeu trobar per internet amb una qualitat bastant digne i subtitulada.

De compras...

- Vamos a hablar de la Duquesa de... ¿que pasa?
- Nada.
- No, nada no. ¿Que pasa?
- Pues que estoy harta de tus temas. Quiero hablar de cosas chulas, sabes? Vestidos, perfumes, maquillajes...
- Pues yo no quiero hablar de vestidos contigo...
- ¿Pero que te cuesta?
- ¡Pues que no me gustan los vestidos ni el maquillaje, ni los perfumes!
- ¡A mi tampoco me interesa nada de lo que tu cuentas! Pero me esfuerzo y te escucho.
- ¿Pero que pasa, por dios? Patricia, no es para tanto.
- ¡Pues que ya esta bien, Ángel! Que llevo un montón de años aquí, hablando contigo de cosas que no me gustan, y pensaba que te darías cuenta. Y algún día me dirías "Gracias Patricia, se que no te interesa nada de lo que cuento pero es muy bonito que me escuches, he pensado que si quieres de vez en cuando podemos hablar de algo que te guste" pero ese día nunca llega... nunca llega... y me siento muy mal, tío. Porque yo doy, doy, y no recibo nada a cambio, joder.
- Ostia, no lo sabía. Perdona, perdóname. ¿Quieres que hablemos de vestidos?
- ¿Lo dices en serio?
- Si. Lo que pasa que yo no entiendo mucho de vestidos.
- ¡No pasa nada! Yo tampoco entendía nada de prensa rosa y tú me enseñaste muchas cosas, Ángel.
- Vale.
- Te voy a poner un ejemplo así facilito. ¿Sabes porque me gusta este vestidito?
- No, ¿por que?
- Porque resalta el color de las mejillas y me hace una cara más dulce.
- ¡Uau!
- ¿A que es fascinante?
- Ya te digo.
- Y luego te daré un truco para maquillarte bien los pómulos.
- Gracias. ¿Puedo comentar una cosilla de la Duquesa?
- Claro.




- A lo mejor los dos micros eran de ellos, son tan profesionales que prefieren mandar a dos equipos por si se estropea uno, así tener otro... aunque si fueran realmente previsores deberían llevar 3 equipos, por si se rompen 2.
- Es verdad.
- O mejor aun, deberían llevar 4 por si se rompen 3, o 5 por si se rompen 4 (..) o 112 porque podrían romperse 111 equipos...
- ¿Oye conoces alguna crema buena para las manos?
- ¡Ay si! Hay una que te deja las manos súper hidratadas y súper finas, si quieres esta tarde podemos ir de compras.
- Es que esta tarde tengo un compromiso, no voy a poder ir de compras. Tengo compromisos esta tarde. (...) También los puedo pasar a mañana.
- ¡Bien! ¡Compras! ¡Compras! ¡Compras! Podemos comprarnos pipas para cuando estemos cansados de andar, sentarnos en un banco...
- Vale, guai.
-¿Tú sabes si la Duquesa y Alfonso se van de compras juntos?
- No tengo ni idea, si se lo preguntas a Aurelio te dirá que no
- ¿Qué Aurelio?
- Manzano
- ¡Me la agarras con la mano!

Visca Sarrià!

Plaça Consell de la Vila

No soc de Sarrià, em podria considerar Sarrianenca d'adopció si comptem les hores del dia que em paso a aquest barri de Barcelona. Treballo i faig vida a Sarrià, i a Gràcia (aquest si, el meu barri) nomes hi vaig a dormir.

A Barcelona, degut a la seva grandària, no es fa nomes una festa major. Es fa una festa major per barri. A les de Gràcia no hi he anat mai a la vida, primer perquè no m'agrada l'ambient destructiu que hi ha (nomes cal veure les telenotícies als dies que estan de festa i els merders que s'organitzen amb els mossos d'esquadra) i després perquè coincideix que es a l'agost i es el mes que tinc festa a la feina i aprofito per fotre el camp de la ciutat. En canvi la festa major de Sarrià l’estan fent aquests dies, del 3 al 12 d'octubre, i l'estem gaudint mes que mai.

Plegant a les 3 el divendres, el meu cap de setmana comença el divendres a la tarda, i currant gairebé al costat de la Plaça de Sarrià, m'hi paso tota la tarda. Carrer major amunt, carrer major avall... divendres passat vam estar fent la xerrada amb la Tina que acabava d'arribar d'estar uns mesos a l'argentina a la plaça del consell de la Vila mentre feien el muntatge del pregó. I aquest divendres va tocar xocolatada i actuació d'un grup infantil de l'escola de música. "Los flequillos"! Quin riure veure nens de 10 a 12 anys fent versions de Pignoise, el canto del loco, Pereza i grups d'aquests...

Carrer de Cornet i Mas

A partir de les 10 de la nit, tan divendres com dissabte, et pots deixar caure per l'envelat que hi ha a la Plaça de l’església que comencen les actuacions musicals, fins que te’n cansis, o fins les 3 que et fotin fora. Si vols pots anar a carregar piles al Versàtil, el bar que hi ha gairebé tocant a la plaça i mes conegut com "el de les cadires verd pistaxo", un bar ja mític de la zona. Sense deixar de fer la xerrada amb els cambrers tan simpàtics que hi han, amb el Dudu que està a la comissió de festes i fot mes quilometres que ningú, amb el Brunillo que quan son festes sembla que visqui permanentment allà i amb la família, amics i coneguts... Sinó et fa mandra et pots acostar a estirar les cames a la Casa Orlandai, just a la sortida dels Ferrocarrils, on hi ha un jardí obert a tothom i també munten el seu petit escenari per fer-li la competència a l'envelat. I a vegades els guanyen. Ahir hi havia un grupet de jazz brutal...

Plaça de l'esglesia

Tothom que s'ha passat per allà te ganes de tornar. La proba es que les amigues que vaig "enganyar" la setmana passada perquè vinguessin, a mitja setmana ja estaven fent plans per tornar a pujar divendres, dissabte i els dies que facin falta. Demà s'acaba la festa major als jardins del Centro Asturiano amb la projecció de RATATUIIIIII... i focs artificials.

Sarrià es com un poble dins de la gran ciutat. I mola! I punt.

Només afegir:

Visca Sarrià!

Visca la festa major!

I visca el Versàtil i les seves cues al lavabo!

Felicitats a la "tarada" i al "enano"

Ja es raro que dues persones que treballin juntes facin els anys el mateix dia, m'en recordo que quan anava al cole la Marta i jo feiem els anys el mateix dia, i a mes, al mateix any, i sempre feiem intercanvi de "xuxes". Tot i se de classes diferents feiem allo tipic de portar sugus i xuxes pels companys de classe.

L'Angel Martin i la Patricia Conde fan anys avui! Deixo enllaçats els videos del programa de divendres on la Patricia rep l'Angel amb un pastís, que acaba al terra perquè la "tarada" no sabia que amb un pastís a les mans no es pot aplaudir... Després d'emborratxa sola amb cava perquè diu que diumenge (avui) no ho podrà fer perquè te funció de teatre. Si ho explico no te gràcia, millor que us mireu els videos quan tingueu una estona...