Xavier Bosch
Els vents bufen a favor de l'AVUI. Aquesta no és una afirmació agosarada fruit del meu tarannà optimista. És la constatació que cada dia hi ha més catalans que volen mirar el món amb els mateixos ulls amb què ens agrada veure'l des de l'AVUI. Atès que el catalanisme pateix una certa desorientació i anem mancats de referents, els lectors confien cada vegada més en nosaltres perquè els expliquem les coses pel seu nom. Amb tot, no ens acomodem esperant que els temps i les circumstàncies ens siguin favorables. Al contrari, hem estat partidaris de trencar la fórmula d'allò que funciona, no ho toquis. Per això, durant l'últim any hem posat en marxa 101 accions de canvi en tots els aspectes i les pàgines del diari. 101 canvis raonats i amb el doble criteri de ser creatius en les formes i de no allunyar-nos ni un bri de la línia editorial.
L'AVUI, a més a més, ja no és només un diari, sinó que, amb l'esforç dels últims temps, ha aconseguit ser una marca multiproducte que té edicions pròpies a Sabadell i Terrassa, un diari digital que creix exponencialment i la revista econòmica mensual B30. El diari, els canvis i els nous productes són possibles gràcies, bàsicament, a una redacció prou ben dimensionada i que condensa tres de les grans virtuts que ha de tenir tot periodista: coneixement, rigor i valentia. En el cas de l'AVUI s'hi afegeix un plus, un intangible, que és l'obsessió per la feina ben feta i l'estima pel diari.
Pels estudis que tenim, aquest conjunt de canvis han agradat força a la majoria de lectors. Tant és així que l'AVUI ha experimentat els creixements més importants en 32 anys d'història. En aquest difícil 2008, enfosquit per la crisi, l'AVUI ha aconseguit obtenir la millor xifra de difusió (OJD) d'ençà que se'n va fer càrrec la nova propietat de la Corporació Catalana de Comunicació. En l'últim any el nombre de lectors ha crescut un 11,1% i hem augmentat un 9,8% la quota de venda al quiosc. Pel que fa a les subscripcions (baròmetre de la fidelització i de la satisfacció), n'hem fet 110 de noves cada mes, fins a arribar a una xifra rècord de lectors que cada dia reben el diari a la porta de casa. De fet, l'AVUI és el segon diari de Catalunya i el cinquè d'Espanya en nombre de subscriptors. L'augment més espectacular del 2008, però, arriba amb l'AVUI.cat, que ha esdevingut un fenomen per l'altíssima participació i resposta dels lectors. El nombre d'usuaris únics mensuals s'ha enfilat un 36,4% en l'últim any, i ja en són 253.000.
Totes aquestes xifres ens fa l'efecte que són la conseqüència de fer un diari més atractiu. I independent, ara que aquest valor, malauradament, va de baixa arreu. Ja se sap que els nostres polítics, insaciables, aspiren a tenir una premsa amb torticoli: que miri cap a l'altra banda mentre ells manipulen la realitat. En aquest sentit, el periodisme és un ofici amenaçat entre els interessos econòmics que tant laminen la independència del professional i una classe política que, en comptes de ser més il·lusionant en els seus projectes i més eficaç en la seva gestió, mai no en té prou de pressionar i de superar les regles del joc fins al llindar de l'ètica.
Puc garantir, amb coneixement de causa, que l'AVUI és, en aquest sentit, una escletxa de llibertat. La propietat sap blindar la redacció de la voluntat d'influir (o de potinejar) d'un munt d'actors externs que al segle XXI encara no han entès que una de les potes de la democràcia és la distància necessària entre el poder i els mitjans. A l'AVUI fem cas d'allò que profetitzen els teòrics de la comunicació. Asseguren que els diaris ambigus, els que mirin de jugar a no ser ni carn ni peix, els qui vulguin acontentar tothom o no molestar ningú, seran els primers a desaparèixer.
Per això intentem fugir d'un dels mals comuns del país i mirem de dir en públic el mateix que diem en privat. Sabem que val la pena jugar-nos-la a explicar la realitat tal com la veiem en comptes de passar-la pel sedàs dels escurçons de claveguera. Estem convençuts que, al capdavall, l'únic compromís que tenim és explicar-li al lector les coses que passen. Amos, direcció i redacció no entenem el periodisme de cap altra manera. Per això, també, els vents ens bufen a favor.
Tant de bo que l'espai de llibertat que continua sent l'AVUI no l'esguerri res ni ningú. Ha estat un honor, un orgull i una responsabilitat dirigir un mitjà de comunicació tan important per al nostre país. Gràcies a tothom i a reveure.
Últim article de Xavi Bosch com a director del diari AVUI, per guardar en el record. No s'ha mort, no es que això vulgui semblar un funeral, però si que, sigui perquè vol plegar, sigui perquè el foten fora, marxa una gran persona. Si mes no , espero que això serveixi per sentir-lo mes sovint a la ràdio o qui sap si veure'l a la tele. (Ara fa de col.laborador al programa Tu diràs, de RAC1 els dilluns a la nit)
