sábado, 28 de marzo de 2009

Històries de supermercat


Un vespre qualsevol al supermercat.
Una noia va amb preses, es nota que vol arribar el mes aviat possible a casa, ja sigui per fer el sopar o per treure's aquestes sabates de taló que l'estan matant i posar-se les seves sabatilles de peluix que tan li agraden... En canvi, el seu company no para de xerrar i s'enamora de tot el que veu, ja siguin patates fregides, ampolles d'alcohol o les noies que li passen pel costat

- Ala, ¡yo quiero eso!

- ¿Esto? Si no funciona... ¿No me digas que te tragas los anuncios de la tele tienda?

- Si que funciona, pero tienes que hacer ejercicio... sino no sirve para nada.

- Pero a ver, si haces ejercicio, ya no te hace falta la maquina... Digo yo!

- Si, porque ayuda.

- ¿Cuanto cuesta?

- Dos euros con veintinueve... como la lata de sardinas.




* amb febre...

1 comentario:

Picard dijo...

Alça aquí! Quin aparell més extraordinari aquest "Body building nosequè" que apareix a la fotografia ... amb un tamany i forma similar a un antifaç per a dormir, el tio fotografiat a la caixa fins i tot s'ha hipermusculat els abdominals als que no arriba l'aparell ... Potser deu fer-ho per bluetooth o per ultrasons o alguna cosa d'aquestes, dic jo.
Així, qualsevol pot semblar Conan el Bárbaro sense ni moure's de l'hamaca. I les noies, ni t'explico ... segur que les fa més guapes i tot.