domingo, 26 de abril de 2009

Demà?


Carles:
Quina puta merda, encara ens queda mig llibre.

Martí:
Perquè no ho acabem demà...?

Carles:
Anem a jugar a futbol?

Víctor:
I quan ens trobem demà? Demà es dilluns.
Dilluns estudio i vaig a Anglès, no tinc temps demà.

Eloi:
Demà, no ho se... Demà serà un altre dia.

Carles:
"Demà" no existeix.

Víctor i Eloi:
Què?

Carles:
Que "demà" no existeix. Avui dius "demà farem això"
però el dia següent el "demà" es "avui" i el "demà" no
arriba mai perquè cada dia es "avui"...

Eloi:
Això que t'estas prenent segur que es coca-cola?


3 comentarios:

Picard dijo...

Sí, això és com una cosa que de petit m'explicava l'àvia ... hi havia una tenda de queviures a Sabadell, en temps de la post-guerra, en la que en entrar es podia veure un cartell a la paret que deia ...

"Hoy no se fía. Mañana sí."

I és clar, quan tornaves el dia següent, el cartell et continuava recordant que no es fiaria fins l'endemà. I així sempre.

Marina dijo...

A Vic hi ha una pastisseria, al barri on viu ma iaia (deu ser cosa d'avis...) que encara tenen un cartell aixi penjat! Bueno, en català però vindria a ser el mateix. I amb un bitllet de 1.000 peles fotocopiat. Una joia.

"Avui no es fia però demà si"

Quan escrivia la conversa aquesta m'ha vingut al cap.

Alegria De La Huerta dijo...

Sí, bé... hi ha moments que va bé pensar en el demà per a relaxar-se, però molt cops és millor pensar en l'avui, qui sap si demà...