miércoles, 15 de abril de 2009

RENFE, SOMOS TODOS


I la Maria diu:
Se n'ha anat a viure a Bescanó, però ella poc que m'ho va dir eh! Va ser en Ramiro. Va marxar de Figueres i no va dir res. Coi, que m'ho hagués dit ella, ves! Ara? Ara ni saluda. No t'han pas de fer reverencies, nomes dir 'adéu'... Ara vaig a fer el cafè, me la trobo i ni la miro. El que m'ha de donar ella ja ho tinc, a aquesta gent no la suporto! Com la Paquita, aquesta gent que critiquen a tot caiquitxu fora tu... Quan no hi era la Adela, criticaven a la Adela, quan no venia la Fina, repassaven la Fina, i quan no hi anava jo segur que em tocava el rebre a mi. No hi vull res amb aquesta gent.

El seu marit se la mira i amb prou feines pot afegir un "si, si..." o un "es clar" entre el discurs de la Maria. Ells eren entre els passatgers del recorregut Figueres - Barcelona que em va tocar fer dimarts al migdia després de baixar de les vacances de Setmana Santa a França i poder arribar a la tarda a la feina. Soc llesta de mena i em vaig deixar el carregador de l'ipod a Barcelona per tan anava sense música, però això em va permetre posar-me al dia de la vida de la Maria i el seu marit, del seu marit mes aviat poca cosa me'n queda perquè la única que no va parar de parlar durant les gairebé dues hores de trajecte va ser ella.

2 comentarios:

Amapola Domingo dijo...

apunta't a tmb relats!! jajaj!

Per cert, vaig anar a veure l'Inspector, em va agradar molt, quin superescenari, mai havia estat a la sala 1 del nacional, IM-PRESSIONANT i el Serrano a l'estil Dupon i Dupont fantàstic, molt amena i crítica, bé,bé

mica a mica vaig més al teatre del que em pensava!

Marina dijo...

Si! a mi el Serrano també em va fer molt riure. Tan còmic com sempre. jaja.

La sala gran fa molt respecte, m'estimo mes la petita però així per "super-produccions" et quedes sempre amb la boca oberta. La putada es que si seus gaire endarrera no t'enteres de res perquè el so es pèssim. Però impressiona de totes maneres.

M'en alegro d'aquesta afició teatrera... :P