"M'agrada acabar un quadre; no és pel temps invertit, ni per veure finalment la idea tal com la imaginava. Ni tan sols és per a la propera exposició en què estic treballant. Simplement m'agrada acabar-lo, perquè això vol dir que puc començar-ne un altre."
“Per a mi, pintar com al passat és com viure en el passat.”
El que diu coses com aquestes es Jordi Prat i Pons, pintor de Mataró i que no tenia ni idea que existia fins ahir a la tarda que l'atzar (i la tramuntana) em van portar a refugiar-me a una Galeria de l'Estartit i descobrir un quadre - collage impressionant anomenat "Cinzano". No es el de la foto, no l'he trobat per Internet, però tots els quadres eren genials. "Cinzano" especialment, un quadre amb tons vermells, negres i blancs on sortia una dona que bebia una copa amb vermut. Ara a veure qui es l'espavilat que es gasta 4.800 euros per tenir un d'aquests a casa...
+ quadres i informació a la web del pintor
http://www.jordipratpons.com/
He entrat a la seva pagina i tens raó, Marina, la barreja de colors i la textura que dóna als quadres és molt guapa.
Sembla que al tal Jordi Prats aquest li mola pintar quadres sobre les escultures més conegudes de tots els temps (la 'Venus' de Milo, el 'Pensador' de Rodin, el 'David i el 'Moisès' de Miquel Àngel ...).
I veig que també li agrada fer quadres sobre begudes contemporànies. Però, cagum, si demana 4.800 € per un quadre amb un Cinzano pintat, amb la puta crisi que pateixo, jo només li podria comprar un que sortís un got d'aigua de la font ...
Shhhht... i aquest amb la tònica valia 1.800! La tònica sempre ha set mes econòmica, tot i que l'anunci el "doctor house".
Sempre et queda la opció de comprar una litografia!
Publicar un comentario en la entrada