L'ULL D'AGUSTÍ CENTELLES

Les fotos de Centelles revelen a França l’horror dels seus camps

El museu del Jeu de Paume exhibeix les imatges de la guerra i de l’exili a Bram
El fotoperiodista català es consagra a París com un autor internacional

ELIANNE ROS
PARÍS

La dona no dóna crèdit als seus ulls. «¿De debò que això va passar al sud de França?», pregunta incrèdula davant la visió de les fotografies d’Agustí Centelles sobre la vida dels republicans espanyols al camp de refugiats de Bram, que s’exhibeixen per primera vegada a l’altre costat dels Pirineus, al Jeu de Paume de París. L’exposició Agustí Centelles, diari d’una guerra i d’un exili, inaugurada ahir, aixeca un dels tabús de la història de França: el tracte indigne que va donar el país dels drets humans als 550.000 homes i dones que van travessar la frontera fugint de la repressió franquista.


Coincidint amb el centenari del naixement de Centelles i el 70è aniversari del final de la guerra civil, el fotoperiodista rep un reconeixement que no havia tingut fins ara. «Entrant al circuit d’un dels temples europeus de la fotografia com és el Jeu de Paume, Centelles es consagra com un autor internacional», resumeix Miquel Berga, comissari de l’exposició.

El que també va ser comissari de la retrospectiva de la Virreina de Barcelona ha seleccionat un centenar de clixés: una quarantena reflecteixen la guerra civil però la majoria, pensant en l’impacte que suposa per al públic francès, que plasmen la misèria de Bram «És un episodi gairebé desconegut, que provoca malestar. I Bram era el camp bo, a les platges d’Argelers la situació era pitjor», explica Berga. Tenint en compte aquest context, el seu criteri ha estat «mostrar les dificultats però sense donar peu a pensar que era un camp d’extermini».


CONDICIONS INFRAHUMANES
Les imatges, acompanyades d’un diaporama i la lectura del diari de Centelles, revelen les condicions infrahumanes dels 17.000 homes reclosos a Bram durant nou mesos. A diferència de les fotografies de Robert Capa, que va visitar el camp un dia, les de l’exiliat estan fetes des de dins, una posició «única en les història de la fotografia del segle XX», segons Berga. Centelles se les va enginyar per muntar un precari laboratori on poder revelar la desolació captada per la seva Leica. Mentrestant, anava escrivint un diari dedicat als seus fills. Sergi i Octavi Centelles desbordaven orgull ahir a París: «Això no és el colofó: esperem que això sigui un pont per travessar l’oceà. El somni del nostre pare era exposar als Estats Units» inaugurada ahir, aixeca un dels tabús de la història de França: el tracte indigne que va donar el país dels drets humans als 550.000 homes i dones que van travessar la frontera fugint de la repressió franquista.