domingo, 28 de junio de 2009

NEW HOME II

Si el primer que portes al pis nou es un poster del Miles Davis, que després de molt buscar vas acabar comprant per Internet a New York (mola mes dir 'New York' que Nueva York, no? 'Nueva York' sona cutre, New York queda mes de guais...) fa mesos, un carregament de CD's, llibres i algun Fotogramas. O la teva escala de valors està capgirada o t'importa tot bastant poc. O les dues coses.

I la roba? I l'ordinador? I la tele? I LA TELE?! Recordo el primer pis que vaig anar a petar fa 6 anys, quan vaig venir a viure a Barcelona, a Aribau amb Universitat. Els meus companys de pis italians, el primer que van sentir de mi va ser "no em cardis, que no teniu tele aquí?". I ara no tinc tele perquè em dona la gana... No, no m'he trastocat, que no cunda el pánico! La tele llegara con el resto de muebles gracias a esa gente tan maravillosa, y tan bien pagada, que son los chicos de las mudanzas.

Però dijous vaig passar la primera nit improvisada al pis nou, per culpa o gràcies al Hamlet del Manrique, al muntatge de 3 hores de La Perla 29 i la xerrada posterior. El metro ja estava tancat i ¿perquè agafar un taxi i pagar un pastón per creuar una part de Barcelona per anar al pis on porto vivint 3 anys, si amb 10 minuts tenia la casa nova? Sense tele, vale. Sense ordinador, de acuerdo. Sense llit, bueno... però amb sofa, una cervesa comprada a ultima hora (ei, d'algu serveix que te'n ofereixin pel carrer cada 2 segons!), un llibre d'aventures qualsevol, i el senyor "Mails" observant-te, ja són motius suficients com per arriscar-se a passar la primera nit a un pis mig buit, el teu pis mig buit. Tot i que d'entrada tinguis la sensació que hagis ocupat una casa que no es teva i facis nit a un lloc desconegut, es teu, i mola. Molt.

Els lladrucs del gos del Primer, i la tele dels veïns de sota mirant "el cor de la ciutat" a la una de la matinada, ja es una altra història...


3 comentarios:

Alegria De La Huerta dijo...

...mmm Així que ja vas començar vivint allò que no sents quan els de la immobiliària t'ensenyen el pis, oi? Hauria de ser obligat deixar dormir als pisos una nit abans de quedar-se'ls. Doncs jo estic mirant també alguna cosa per a mi sola, res seriós... vull dir que ni em fan fora d'on estic ni he de fugir-ne, però si trobo alguna cosa interessant potser començaria a viure sola. Però tot i el tema de la crisi i que diuen que baixen els preus... jo no ho veig per enlloc.

Elisa Díez Guerra dijo...

Al last, veiem una foto malgrat que només sigui una, del teu pis nou, tant enamorada estàs d'ell...
Odio les mudances, i això que la meva no tenia ni 50 metres... però això de anar amunt i avall ja cansa... i més sino tens 'chicos de las mudanzas'...
Començo a fer un forat a l'agenda pel sopar de benvinguda???

Marina dijo...

Eva, pots anar-ho mirant sinó tens pressa! Es el que vaig fer jo, feia com un any que anava buscant coses, mirant-ho de tan en tan i feia uns mesos que m'hi havia posat mes 'en serio'. Alguna cosa hi ha, ara, els preus crec que no els han abaixat gaire. Hi ha crisis pel que els interessa...

Elisa, ja trobarem un dia perquè vingueu a investigar! jaja.