miércoles, 29 de julio de 2009

FRASES SIN SENTIDO

- Mira aquí, mira aquí.
- Es Frigo?
- No, son gelats.
- Ya, però ell vol un Magnus!


- Tenia 11 germans, tots clònics, i l'altre dia vaig anar a comprar el diari i em vaig trobar el meu germà. 'Antonio!' , em va dir 'Antonio no, soc el Manolo'. Com que tots son iguals...


- Es curiós, una vegada vaig anar a França i tothom parlava Francès.

- Dorada? Serà tostadita, no? Que tiene la piel morenita...


- Poca gent te el valor d'intentar ser una mica mes idiota cada dia, jo ho intento.


- Esa no es la chica de la curba, es la rumana de los kleenex...


- Els 'lateros' a mi hi ha dies que m'entren de 'guais'.


- Jo de gran vull ser Manu Chao, i que?


-'Se me han acabado los dolares”, sabes de donde es eso? De 'el ultimo mohicano'...
- Me voy a comprar un Ferrari.
- Eso de donde es?
- De ningun sitio, eso lo digo yo.
- Pues comprate dos, una pa ti y otro pa mi.


- Ni es un somni del Doraemon, ni es un experiment de Gran Hermano, ni una adjucció extraterrestre... jo crec que sortiràn en un altre plantea i diràn “lost – perdidos”.

- No somos nadie, nena. Y desnudos damos pena!


- El que podem fer es que dormi al teu llit, tu vols que dormi al teu llit?
- No. Es un rollo...
- Es un rollo, oi , Ton? Doncs si es un rollo que no vingui.
- No.
- No? Tu no li expliques aixo a la mama de l'Albert? Clar, ell no li explica i la que es queda amb els dos crios tot el cap de setmana soc jo. La chacha...


- Al carrer a silvar, que aquí no hay cabras!


- El 'rrrr' hay que saber hacerlo, es sensual...
- 'Rrrrrr'...
- Eso no es sensual, pareces el Carod Rovira, nene.


- Este hace marabalismos... maralabismos... malarabismos? Que no se le cae la pelota al suelo, joder!

Petites converses i frases enganxades a l'atzar desde fa uns mesos, agafades durant el meu trajecte de la feina a casa, i dels meus companys ocasionals a l'hora d'esmorzar. Es fàcil endevinar els que pertanyen a Sarrià, amb Ferraris pel mig, i les que son caçades al vol a Ciutat Vella, perquè encara no he vist 'lateros' a la Plaça de Sarrià. Todo se andara! El meu preferit es aquest monoleg d'un crio petit al parc de darrera la Biblioteca de Catalunya, escortat per tot de petits enarguments mirant-lo embobats

Solo podemos llegar con un accidente de avión a este isla, es en una coordenadas concretas, eh? Hay un accidente de avión y se mueren todos menos nosotros. Y como no nos morimos, la isla es solo para nosotros y podemos estar todo el día jugando, y descubriendo cuevas secretas, y construyendo cabañas en los arboles, y comiendo gusanos como el Rey León, y...


Les fotos son de l'any 2005.

sábado, 25 de julio de 2009

UN CONTE DE NOËL & ROIS ET REINE

El senyor Arnaud Desplechin, entre altres coses, director i autor de pelis franceses, deu tenir algun petit problema amb les malalties mentals i els càncers... Igual a la seva família hi ha algun cas, o quan era petit sa mare es va morir de càncer, que se jo...

El cas es que es curiós que tan a 'rois et reine' (reyes y reina, 2004), com a 'un conte de noel' (cuento de navidad, 2008) la trama es desarrotlla al voltant d'un càncer i una leucèmia. A 'un conte d noel' el cosí de l'Ivan Vuillard es esquizofrènic, i a 'Rois et reine' a el personatge interpretat per Mathieu Amalric li falta un bull...

Una altra cosa mes frívola però igualment curiosa es que el cognom dels personatges es repeteixen, així doncs, si a 'un conte' tenim Abel, Elizabeth, Ivan i Henri Vuillard, a 'Rois et reine' li seguim la pista a Ismael Vuillard. Això mes que se alguna cosa trascendental suposo que es falta de imaginació... O falta d'imaginació o es que 'Vuillard' a França es tan comú com aquí 'López', 'Rodríguez' o 'Domínguez'...



Rois et reine (2004)
Director Arnaud Desplechin
Cast Emmanuelle Devos, Mathieu Amalric, Catherine Deneuve, Maurice Garrel, Nathalie Boutefeu, Jean-Paul Roussillon, Magali Woch, Hippolyte Girardot, Noémie Lvovsky



Amb 'Vuillard' o sense, i obviant el rerefons de les malalties, una peli no es la segona part de l'altre. Es complementen. No em posaré a explicar l'argument, ja he donat prou pistes, nomes diré el que m'agrada mes. La vitalitat i l'optimisme que es transmet dins de la desgracia, alguns moments surrealistes brillants, com podria ser l'obra de teatre infantil enmig d'una discussió entre Henri i Elizabeth a 'un conte' o el ball de breakdance que es marca Mathieu Amalric a 'Rois et reine', la musica. I l'art i la pintura, presents en les dues pelis també però mes a 'un conte' gracies al personatge de Simón.

El cine d'Arnaud Desplechin es lent, de personatges complexes, sentiments, escenes sencilles en la forma però no en el fons. Potser es podria resumir tot amb aquella paraula que per si sola ja provoca somnolència: "cine d'autor". Bona nit.



Un conte de Noël (2008)
Director Arnaud Desplechin
Cast Catherine Deneuve, Jean-Paul Roussillon, Anne Consigny, Mathieu Amalric, Melvil Poupaud, Emmanuelle Devos, Chiara Mastroianni, Laurent Capelluto, Emile Berling


Segons he llegit Arnaud Desplechin te referents com Philippe Garrel, Maurice Pialat, Jean Eustache i John Cassavetes... Amb aquella ignorància que em caracteritza no conec cap d'aquests personatges per tan em decanto per començar a mirar la filmografia del primer, que almenys està viu.

viernes, 3 de julio de 2009

ORIGENS


Un home amb el seu fill.

Baixaven a Barcelona cada setmana, a vendre els bolsos de pell que feia la mare al poble.
Anaven a un botiga enmig de la Rambla, aquell carrer ample que hi ha a la ciutat on, de dia hi han estàtues humanes, i de nit venedors compulsius de cervesa.

Després de descanviar els bolsos per uns quants quartos, anaven pare i fill al "7 portes" a dinar, mes o menys be, segons els diners recollits.

S'en guardaven uns quants per fer un viatge a la Boqueria, comprar 4 coses per menjar i portar a casa.

On els esperava la mare que s'havia passat tot el dia fent mes bolsos de pell per dur-los a Barcelona.

40 anys després.

Aquest fill ja s'ha fet gran i ha format una família. (Família rara, però família...)
La seva mare ha canviat els bolsos de pell per les telenovel·les.
El seu pare fa alguns anys que ja no hi es.

Ara es ell qui acompanya la seva filla a veure el pis on s'acaba d'instal.lar, per sorpresa seva, no gaire lluny d'allà on fa 40 anys ell quan era un nen, ajudava a vendre bolsos al seu pare. La seva filla escolta aquesta història que va passar quan el seu pare era petit durant l'hora de sopar, sense donar-li massa importància. Però al vespre quan ja se n'ha anat tota la família al poble rep un missatge que diu:

- Gràcies per trobar aquest lloc. Era el meu origen a Barcelona.

A vegades ens movem per impulsos i hi han llocs que et 'criden' i no saps ben be el motiu.
Un dels motius per trobar precisament aquest pis i en aquest lloc, era tornar a veure riure i fer feliç al meu pare.