viernes, 3 de julio de 2009

ORIGENS


Un home amb el seu fill.

Baixaven a Barcelona cada setmana, a vendre els bolsos de pell que feia la mare al poble.
Anaven a un botiga enmig de la Rambla, aquell carrer ample que hi ha a la ciutat on, de dia hi han estàtues humanes, i de nit venedors compulsius de cervesa.

Després de descanviar els bolsos per uns quants quartos, anaven pare i fill al "7 portes" a dinar, mes o menys be, segons els diners recollits.

S'en guardaven uns quants per fer un viatge a la Boqueria, comprar 4 coses per menjar i portar a casa.

On els esperava la mare que s'havia passat tot el dia fent mes bolsos de pell per dur-los a Barcelona.

40 anys després.

Aquest fill ja s'ha fet gran i ha format una família. (Família rara, però família...)
La seva mare ha canviat els bolsos de pell per les telenovel·les.
El seu pare fa alguns anys que ja no hi es.

Ara es ell qui acompanya la seva filla a veure el pis on s'acaba d'instal.lar, per sorpresa seva, no gaire lluny d'allà on fa 40 anys ell quan era un nen, ajudava a vendre bolsos al seu pare. La seva filla escolta aquesta història que va passar quan el seu pare era petit durant l'hora de sopar, sense donar-li massa importància. Però al vespre quan ja se n'ha anat tota la família al poble rep un missatge que diu:

- Gràcies per trobar aquest lloc. Era el meu origen a Barcelona.

A vegades ens movem per impulsos i hi han llocs que et 'criden' i no saps ben be el motiu.
Un dels motius per trobar precisament aquest pis i en aquest lloc, era tornar a veure riure i fer feliç al meu pare.


5 comentarios:

Ramon dijo...

Una història molt xula. Si és que el món és molt petit i ple de casualitats!!!

Picard dijo...

Molt bonica aquesta història, Marina, de veritat. I escrita amb força sentiment.

Enhorabona.

Elisa Díez Guerra dijo...

M'has emocionat, encara que m'hagués agradat més que me l'expliquessis quan et preguntava perquè et movies de barri...

Marina dijo...

Merci nois!

No el sabia quan em movia de barri aquest motiu, el vaig descobrir divendres quan van venir els meus pares a donar una volta i coneixer el pis, després de que ma mare se sorprengués perquè no hi havia ni putes ni assassins pel carrer. jaja.

MotorCompany dijo...

Els incerts motius del temps són irrevocables i inevitables. Tanmateix, l'existència fluctua per estranys camins vorejats de sentiments, de temps passats, d'incerteses cícliques, de cicles incerts.