Fa uns 9 o 10 anys, estava estudiant ESO, crec que els adolescents encara perden el temps amb aquest sistema d'ensenyament... A ESO apart dels crèdits comuns, vegis català, castellà, angles, plàstica, tecnologia i demés coses imprescindibles, durant una setmana es feia "el crèdit de síntesi", que consistia en dividir totes les classes en grups i treballar un tema en comú durant la setmana, i exposar-ho a la classe l'ultim dia. Recordo especialment el "crèdit de síntesi" en el que cada grup havia d'estudiar a fons un barri de la nostra ciutat, Vic. Al meu grupet de nens i nenes amb acne ens va tocar 'el barri de les adoberies'.
El 'barri' eren 4 cases i 4 pellaries abandonades a tocar del riu i al costat del pont roma. Un barri molt interessant, desde el punt de vista adolescent, perquè ens va permetre explorar fabriques abandonades, endinsar-nos per túnels estrets i descobrir amagatalls dels yonkis de la ciutat.
L'anècdota de les xeringues usades que vam trobar a la vora del riu Va causar furor quan la vam explicar davant tota la classe! No tot van ser alegries, al treball s'havien d'adjuntar enquestes fetes als veïns i per aquells carrers fets caldo poc que vam trobar ningú... Però ens era igual, havíem viscut aventures, ens havien perseguit bojos, havíem trobat amagatalls secrets i havíem trencat finestres a cops de pedra. Petits delinqüents per una setmana.
Segur que els pringats que els hi van tocar els barris residencials i cèntrics es van avorrir mes que nosaltres.
Tot això em va venir a la memòria dijous al mati quan, tornant a Vic per un parell de dies, anava camí de casa ma iaia i em vaig aturar a donar un vol per les adoberies i comprovant que el barri seguia igual que feia 10 anys. Pellaries i cases abandonades. Res a canviat. Be,si. El túnel que anava a parar a la vora del riu era infinitament mes petit, no entenc com ens hi vam arribar a ficar. Tampoc m'esperava un gran canvi però m'hagués agradat que les pellaries s'haguessin tornat centres culturals, o sales polivalents, una biblioteca o un ciber...
No entenc com l'ajuntament de Vic que s'ha passat els darrers anys tirant a terra els arbres mil·lenaris del passeig per fer-hi una plaça de ciment o enderrocant dos edificis per poder obrir un carrer enlloc de arreglar i reconstruir coses que ja estan fetes. I fer habitable un barri ex-industrial que està en ruïnes al costat del magnific pont romà. Si estès arreglat segur que hi haurien bufetades per anar-hi a viure però ara tot es cau a trossos i ningú gosa posar-hi els peus.
Fa uns minuts que he llegit al butlleti de la Generalitat que al passat Febrer van declarar el barri de les Adoberies "primer bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona d’interès etnològic", molt bonic... però les fotos son tirades fa unes setmanes i sembla que desde el Febrer fins ara no han mogut ni una sola teranyina. A seguir esperant.
Googlejant he trobat mes info del tema, per si a algu li interesa una part de la història de la Ciutat de Vic:
http://www.maulets.org/adoberies/
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2387699
Les rèmores del passat perviuen persistents ... un temps insignificant. Els fets de l'home són fugissers i inútils. Els esforços per entendre i finalment entendre aquesta realitat sí que existeixen.
Publicar un comentario en la entrada