domingo, 16 de agosto de 2009

DEGRADACIÓ



Fa uns 9 o 10 anys, estava estudiant ESO, crec que els adolescents encara perden el temps amb aquest sistema d'ensenyament... A ESO apart dels crèdits comuns, vegis català, castellà, angles, plàstica, tecnologia i demés coses imprescindibles, durant una setmana es feia "el crèdit de síntesi", que consistia en dividir totes les classes en grups i treballar un tema en comú durant la setmana, i exposar-ho a la classe l'ultim dia. Recordo especialment el "crèdit de síntesi" en el que cada grup havia d'estudiar a fons un barri de la nostra ciutat, Vic. Al meu grupet de nens i nenes amb acne ens va tocar 'el barri de les adoberies'.

El 'barri' eren 4 cases i 4 pellaries abandonades a tocar del riu i al costat del pont roma. Un barri molt interessant, desde el punt de vista adolescent, perquè ens va permetre explorar fabriques abandonades, endinsar-nos per túnels estrets i descobrir amagatalls dels yonkis de la ciutat.

L'anècdota de les xeringues usades que vam trobar a la vora del riu Va causar furor quan la vam explicar davant tota la classe! No tot van ser alegries, al treball s'havien d'adjuntar enquestes fetes als veïns i per aquells carrers fets caldo poc que vam trobar ningú... Però ens era igual, havíem viscut aventures, ens havien perseguit bojos, havíem trobat amagatalls secrets i havíem trencat finestres a cops de pedra. Petits delinqüents per una setmana.

Segur que els pringats que els hi van tocar els barris residencials i cèntrics es van avorrir mes que nosaltres.









Tot això em va venir a la memòria dijous al mati quan, tornant a Vic per un parell de dies, anava camí de casa ma iaia i em vaig aturar a donar un vol per les adoberies i comprovant que el barri seguia igual que feia 10 anys. Pellaries i cases abandonades. Res a canviat. Be,si. El túnel que anava a parar a la vora del riu era infinitament mes petit, no entenc com ens hi vam arribar a ficar. Tampoc m'esperava un gran canvi però m'hagués agradat que les pellaries s'haguessin tornat centres culturals, o sales polivalents, una biblioteca o un ciber...

No entenc com l'ajuntament de Vic que s'ha passat els darrers anys tirant a terra els arbres mil·lenaris del passeig per fer-hi una plaça de ciment o enderrocant dos edificis per poder obrir un carrer enlloc de arreglar i reconstruir coses que ja estan fetes. I fer habitable un barri ex-industrial que està en ruïnes al costat del magnific pont romà. Si estès arreglat segur que hi haurien bufetades per anar-hi a viure però ara tot es cau a trossos i ningú gosa posar-hi els peus.


Fa uns minuts que he llegit al butlleti de la Generalitat que al passat Febrer van declarar el barri de les Adoberies "
primer bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona d’interès etnològic", molt bonic... però les fotos son tirades fa unes setmanes i sembla que desde el Febrer fins ara no han mogut ni una sola teranyina. A seguir esperant.

Googlejant he trobat mes info del tema, per si a algu li interesa una part de la història de la Ciutat de Vic:
http://www.maulets.org/adoberies/
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2387699


2 comentarios:

MotorCompany dijo...

Les rèmores del passat perviuen persistents ... un temps insignificant. Els fets de l'home són fugissers i inútils. Els esforços per entendre i finalment entendre aquesta realitat sí que existeixen.

surfzone dijo...

Jo estic amb tu, cal rehabilitar-ho o tirar-ho a terra i començar de nou, però el que no és lògic és que faci 5 o 6 anys (com a mínim) que tothom parla de salvar-ho però l'únic que s'hi fa és alimentar els gats, autèntics propietaris actuals dels edificis XD

Per cert, vau entrar a dins? Estava molt fet malbé?