domingo, 27 de septiembre de 2009

FRAGMENTS

Clara
I ja heu parlat del sou?

Toni
No, no encara.

Clara
Doncs es important...

Toni
Si, però es que... No se què fer.
Sinó fos perquè em sap greu pel London...

Clara
Però tu ets boig o què? Es una feina fixe.

Toni
Si! I tota la vida fotografiant pedres.

Clara
Però que et penses? Que a mi m'agrada esta
tot el dia davant de l'ordinador?
Però d'alguna cosa s'ha de viure, no?

Toni
Si, però puc trobar alguna feina de Freelance per
anar tirant. Total, amb el lloguer que paguem tampoc...

Clara
Però no voldràs esta tota la vida vivint de lloguer?

Toni
Què vols comprar un pis?

Clara
Tu no?

Toni
Em pensava que t'agradava aquest.

Clara
Si. Si que m'agrada però es petit, no se,
a mi em faria il·lusió trobar alguna coseta
amb una terrassa.

Toni
Si, però aquest pis per nosaltres dos esta be, no?

Clara
Però potser algun dia no nomes som dos.
No t'ho prenguis així, Toni, que estava fent broma.

Toni
Ja , però jo no estic parlant d'això.

Clara
Doncs tard o d'hora haurem de parlar d'aquestes coses, apart, ara es un bon moment. Els tipus d'interès estan molt baixos...

Toni
Tu com ho saps això?

Clara
M'ho ha dit el London.

Toni
El que em faltava!

Clara
Ai Toni, de moment agafa-la la feina.
I després amb el temps ja veurem...

Toni
Quant de temps? Una setmaneta, un mes, un any?
Tota la puta vida?

Clara
La qüestió es fer-se un nom, anar-se introduint fins
que pugis escollir allò que realment t'interessa.

Toni
Això sempre es diu!
A mes, jo ja tinc un nom, em dic Toni.

Clara
Escolta, podria ser molt pitjor eh. Que em vas explicar
d'aquell amic teu, que fa 4 anys que ha acabat dret
i encara esta treballant amb un Fast-Food,
tu estàs fent de fotògraf, què mes vols?

Toni
Què mes vull? Res. Ho tinc tot.
Una feina, un pis, et tinc a tu, i a mes a mes
no he de vendre hamburgueses de rata.



"Fragments" (Judith Colell, 2002)
A la foto Jean-Luc Godard, robada d'aqui If Charlie Parker Was a Gunslinger, There'd Be a Whole Lot of Dead Copycats

Santa i bonica innocència la del Toni, que intenta posar per davant la passió per la feina que realment li agrada, enlloc d'estancar-se en una feina fixe i està amargat durant part de la seva vida.

Quan jo estava en la mateixa situació que el Toni vaig decidir agafar el camí mes fàcil i potser no va ser la millor opció, però com diu la Clara "podria ser pitjor", no es la millor feina del món però està dins el teu àmbit i si has de fer "fotos a pedres durant mesos i anys" es fa.

Algun dia arriben propostes que surten de la feina monòtona de cada dia i que et fan sentir l'adrenalina aquesta guapa d'estar en un projecte donant tot el que pots i mes, sense saber com acabarà sortint.

Però quan aquests projectes s'acaben i tornes a les "pedres" no pots evitar tenir sensació de fracàs, i de pensar que has tornat a fer un pas enrere. Llavors me'n recordo d'aquesta conversa de l'inici de "Fragments"...

miércoles, 23 de septiembre de 2009

CERTE NOTTI


- ¿Te llevo bien Samuel ayer?
- Si. Ningún problema.


Aquesta conversa es va repetir mes de 5 vegades fa un parell de dies.
El motiu es que, el dia anterior, em van demanar d'anar a cobrir un esdeveniment d'una multinacional italiana.

Una presentació d'una nova caldera super-mega-guai, amb explicació del producte, pica-pica modern amb canapés d'aquells que no saps de què son i gelats amb gustos estranys i regals als assistents. La veritat es que pintava ser mes avorrit del que va acabar sent! (i encara va quedar algun gelat de roquefort o pastanaga, quines pijades, que vaig poder tastar...)

Al finalitzar l'acte, a les 10, buscava algú que anés al centre i descartat el meu jefe perquè anava en moto, un italià molt voluntariós es va oferir a dur-me a casa:

- Yo voy en coche... te acerco.
- Si me dejas a Plaza España ya voy a pie...

- Donde vives?

- En el Raval.

- Ui, ¡Yo ahí no entro con el coche!


Perfecte.

Finalment em va deixar a Gran Via amb Rambla de Catalunya i vaig arribar a peu a casa.

L'endemà, la presentació es va dividir en dos dies, les miradetes de la gent cada vegada que l'italià simpàtic i jo ens creuàvem pels passadissos eren evidents, i els comentaris de "Que? Vas arribar be ahir?' ho ratificaven.

"Quins collons!" Vaig pensar, "Que un tio no pot portar una tia a casa sense acabar follant?", encara que sigui italià.

- ¿Tienes pasaje hoy?
- ¿Que?
- Que si te lleva alguien.

- No...

- Yo te llevo si quieres.

- Tu també has vingut en moto avui?

- Si.
- Pues me voy con él...

- Iros a tomar algo hombre!

- Na, no ves que son muy formales estos dos.

El segon dia també em va portar en cotxe, després d'aguantar les brometes del meu jefe dient "iros a tomar algo!". Quan ens acostàvem a plaça catalunya em va dir: "Si quieres ir a tomar algo por mi no hay problema, si me ayudas a encontrar sitio para aparcar."

Despres va venir una estona de riures i converses idiotes al mig del carrer:

- ¿A que bar me llevas?
- Esta en esa calle de abajo.

- ¿Esto es el Raval? A mi no me metas en el Raval que me da miedo.

- Esto no es el Raval, ¡es Barcelona!

- ¿No es esta calle?

- No, es esa calle de abajo. ¿Sabes que? Mejor quítate la corbata, que con el traje y todo cantas un poco...

- Si eh. Tampoco me gusta llevarla y parece que diga 'tengo dinero'...


Bromes sobre l'idioma, els cantants italians, sobre amb qui es casarà la Blanca de 'física o química', o parlar dels companys de feina que no suportem... No ens coneixíem de res, de vista dels dos vespres que havia estat fent fotos allà, i de la conversa al cotxe la primera nit de feina, però vam riure i passar una bona estona entre birres i musica.

Fi.

Fi?

Si. Fi.

No crec que sigui tan estrany d'entendre que la cosa s'acaba simplement aquí, i no amb un polvo a les tantes
de la nit...

martes, 15 de septiembre de 2009

DISTRICT 9



Dirección Neil Blomkamp
Producción Peter Jackson
Guión Neill Blomkamp , Terri Tatchell
Música Clinton Shorter
Reparto Shartlo Copley, Jason Cope, Robert Hobbs


District 9, es un distrito barrio bajero de una ciudad cualquiera ocupado por inmigrantes, un gueto con casas que se caen a trozos y niños correteando entre basura y pedazos de hierro. La gracia de esta peli es que los inmigrantes son extraterrestres venidos de otro planeta y que, a simple vista, no tienen intención de irse de la tierra. Aunque tampoco causan demasiados desperfectos entre la población. Los conflictos entre humanos y aliens empiezan cuando ellos quieren desahuciar a los aliens para que se vayan del Distrito 9.

El jefe de operaciones se encarga de avisar a los alien puerta por puerta para que se vayan, con mas o menos suerte. En uno d estos 'cara a cara', rebuscando en un barracón encuentra un gas negro que aun no sabe que sera su perdición. A medida que avanza la peli vemos que Wikus se esta transformando en uno de ellos.

La primera parte d la peli, que termina cuando se infecta, esta grabado en forma de falso documental, mezclado con entrevistas a los protagonistas. District 9 es mas que una peli d cienciaficción, Neill Blomkamp adapto su corto "Alive in Joberg"







Al largo para hacer una metáfora sobre el racismo y la interacción entre personas diferentes. Lo consigue con creces.

District 9 divierte, cabrea y emociona.

Todo a la vez.





jueves, 10 de septiembre de 2009

FRASES SIN SENTIDO (part 2)


T'en recordes de la iogurtera? Un dia la vaig fer servir, perquè fa il·lusió... com el raspall de dents elèctric, o allò que es va inventar per escalfar el xampú perquè sortís calentet... Res, res. Amb un joc de paelles i un turmix ja passem. Comprant als xinos.


Quan farem un viatge a Tailàndia com fa tothom? Quan siguem vellets?


No me gusta que se coma mi comida, ¡ademas que es un tío! Mare i filla a La Sirena.


Eh, ¿tienes una pistola? ¿No? ¿Y adonde coño vas sin una puta pistola?
Un loco al Carrer Hospital.


Es que sino practicas sexo en la calle, Barcelona es muy aburrida.
Toni Clapés durant una entrevista a Raul Arévalo i Verónica Sánchez a Rac1.

Papa, i perquè la gent no pixa al lavabo? Un nen indignat perque hi ha pipi al portal de casa seva.


Cuando y
o me licencie quería ser conservadora de museos, no tenia ni idea que me quedaría en la Renfe. A mi me gustan los fregaos, trasbordos, retrasos... Una revisora del tren de Cercanias.


Ere un maricon! Una mujé soy yo. 50 año! Un payaso ere tu... Pa - ya - so.
Una persona petita, baixa i gordeta, juro que semblava un tio. Cridant-li això a un negre de 2 metres, un a cada banda del carrer. "pa - ya - so". A Hospital també, font inacabable de converses i personatges frikis.



I si algu no es va llegir el primer recull de "frases sin sentido" aqui el teniu:
http://capdegrop.blogspot.com/2009/07/frases-sin-sentido.html