CAPVESPRE A LA BARCELONETA

Apart de putes callejeras, trafic de drogues, assassinats i mossos d'esquadra, Barcelona te coses bones.

Es una ciutat de contrastos.


Et pots passar tot el dia treballant a una agencia qualsevol de Sarrià, aguantant clients pijos, i amb mitja hora plantar-te al vell mig de la Barceloneta entre rastes, y sus perros con pañuelo, tocant els bongos.


Hi ha gent que quan esta en aquells moments de la vida que veu que tot se li escapa, que no controla res i se li posen els nervis a flor de pell (també li diuen 'estres'), demana hora a la perruqueria o va a buidar botigues... Jo tenia clar que sinó plovia baixaria a la Barceloneta.


A veure el mar, quants dies feia que no veia el mar?

Masses!


A perdrem pels seus carrers laberíntics i respirar la olor a sal d'aquell antic barri mariner.


A mi em relaxa aquesta tranquil·litat, i fer el xafarder entre la gent, i escoltar els musics de carrer al costat del mar, i parlar amb veïns curiosos... i si porto la càmera per immortalitzar algunes imatges abans no es pongui el sol.


Es la millor medicina.

I gratis!


Tornant a casa creuant pel Gòtic es gairebé impossible no recordar la primera feina que vaig tenir fa uns anys a una productora, dels mils estudis de disseny i platós que hi han al Bogatell. Era genial sortir de la feina i anar a dinar davant el mar, jugar a bàsquet després a una pista ronyosa i recorrer el carrer Pujades i la Ciutadella per anar a buscar el tren a Arc de Triomf i tornar a Vic. En aquella època encara vivia a Vic i anava i venia "a la capital".


Aquella "màgia mediàtica" va durar poc perquè potser, segur, no ho vaig saber aprofitar però tot i que s'acabes malament sempre que passejo per la Barceloneta, el Born o el Gòtic em ve aquella nostàlgia d'una època fantàstica i sense preocupacions al cap.