miércoles, 23 de septiembre de 2009

CERTE NOTTI


- ¿Te llevo bien Samuel ayer?
- Si. Ningún problema.


Aquesta conversa es va repetir mes de 5 vegades fa un parell de dies.
El motiu es que, el dia anterior, em van demanar d'anar a cobrir un esdeveniment d'una multinacional italiana.

Una presentació d'una nova caldera super-mega-guai, amb explicació del producte, pica-pica modern amb canapés d'aquells que no saps de què son i gelats amb gustos estranys i regals als assistents. La veritat es que pintava ser mes avorrit del que va acabar sent! (i encara va quedar algun gelat de roquefort o pastanaga, quines pijades, que vaig poder tastar...)

Al finalitzar l'acte, a les 10, buscava algú que anés al centre i descartat el meu jefe perquè anava en moto, un italià molt voluntariós es va oferir a dur-me a casa:

- Yo voy en coche... te acerco.
- Si me dejas a Plaza España ya voy a pie...

- Donde vives?

- En el Raval.

- Ui, ¡Yo ahí no entro con el coche!


Perfecte.

Finalment em va deixar a Gran Via amb Rambla de Catalunya i vaig arribar a peu a casa.

L'endemà, la presentació es va dividir en dos dies, les miradetes de la gent cada vegada que l'italià simpàtic i jo ens creuàvem pels passadissos eren evidents, i els comentaris de "Que? Vas arribar be ahir?' ho ratificaven.

"Quins collons!" Vaig pensar, "Que un tio no pot portar una tia a casa sense acabar follant?", encara que sigui italià.

- ¿Tienes pasaje hoy?
- ¿Que?
- Que si te lleva alguien.

- No...

- Yo te llevo si quieres.

- Tu també has vingut en moto avui?

- Si.
- Pues me voy con él...

- Iros a tomar algo hombre!

- Na, no ves que son muy formales estos dos.

El segon dia també em va portar en cotxe, després d'aguantar les brometes del meu jefe dient "iros a tomar algo!". Quan ens acostàvem a plaça catalunya em va dir: "Si quieres ir a tomar algo por mi no hay problema, si me ayudas a encontrar sitio para aparcar."

Despres va venir una estona de riures i converses idiotes al mig del carrer:

- ¿A que bar me llevas?
- Esta en esa calle de abajo.

- ¿Esto es el Raval? A mi no me metas en el Raval que me da miedo.

- Esto no es el Raval, ¡es Barcelona!

- ¿No es esta calle?

- No, es esa calle de abajo. ¿Sabes que? Mejor quítate la corbata, que con el traje y todo cantas un poco...

- Si eh. Tampoco me gusta llevarla y parece que diga 'tengo dinero'...


Bromes sobre l'idioma, els cantants italians, sobre amb qui es casarà la Blanca de 'física o química', o parlar dels companys de feina que no suportem... No ens coneixíem de res, de vista dels dos vespres que havia estat fent fotos allà, i de la conversa al cotxe la primera nit de feina, però vam riure i passar una bona estona entre birres i musica.

Fi.

Fi?

Si. Fi.

No crec que sigui tan estrany d'entendre que la cosa s'acaba simplement aquí, i no amb un polvo a les tantes
de la nit...

4 comentarios:

Elisa Díez Guerra dijo...

Llàstima jo que sóc amant dels finals feliçox, m'esperava alguna cosa més...
PS: La resta t'ho dic in person...
PS2: La Blanca de FyQ és estúpida!

Marina dijo...

Amb qui s'ha quedat al final la Blanca? Jo votava pel Martín però el Samuel deia el garrulo del bar... Que raro se'm va fer discutir amb un tio de 36 anys sobre els capítols de "Física o química"!

PS: Ja t'ho recordaré que em diguis 'la resta'.

quizás, quizás... dijo...

Clar que sí! quina ràbia fa que si quedes amb un tio hagi de ser per acabar al llit!

però...mmm... italià?
em dones el telf?xD

PD: retorno pel món blogger ara que demà començo el curs i torna la "rutina", que per sort no té res de rutinària!

Carles dijo...

bah, tant bé que pintava la història... segur que has modificat el final per espatllar-la! xDD