sábado, 21 de noviembre de 2009

"SOJORN ÍNTIM" Frédéric Nauczyciel

Sojorn íntim. Fotogrames de la intimitat familiar



Iniciada a Estocolm l'any 2005 i acabada a França tres anys després, la sèrie de la qual sorgeix aquest 'Sojorn íntim. Fotogrames de la intimitat familiar' és el que es podria anomenar un treball de camp, Frédéric Nauczyciel (París, 1968) va realitzar aquesta sèrie fotogràfica, en la intimitat familiar: acollit durant dos dies i dues nits en diferents nuclis familiars de Suècia, França i Espanya.

Avui després d'esmorzar m'hi he acostat i val molt la pena! Semblen fotogrames de pel.licules i te allò que em fascina dels enquadraments poc convencionals, i els enquadres dins altres elements de la composició, rollo "reflejo en el espejo", un recurs massa utilitzat últimament però que em fascina igual. Molt recomanable. Tan per la estètica com per les històries que hi han darrera les fotografies. El fotògraf construeix un àlbum de família, on apareixen usos, costums i sentiments que tots reconeixem. Adjunto algunes imatges de l'exposició i el text que acompanyava el dossier de premsa.

Ah, l'entrada es gratüita.

Del 18 de novembre 2009 al 14 de febrer 2010
Al Palau de la Virreina

ENTRE DOS, 2007

SUBSTANCIACIÓ, 2006

DEIXA’L SER, 2008

HERÈNCIA EN VIDA, 2007

JUNTS, 2005

ORIGENS, 2007

ESTATUETA, 2006

RECONSTRUCCIÓ, 2007

Com el silenci que ens envolta


Per referir-nos a qualsevol cosa disposem, almenys, de dues opcions: fer-hi al·lusió directament o fer-ho per mitjà d'una metàfora. Igualment, per interpretar una imatge també es pot fer com a mínim de dues maneres: mitjançant la seva descripció o deixant-nos endur pel que diu més enllà del que veiem. Més enllà dels elements que componen allò que percebem. És a dir, a partir del que ens suggereix. Això és, entre línies. Si, en tots dos casos, la primera de les dues opcions amb prou feines amaga cap misteri, la segona és la que ens ofereix la possibilitat d'interaccionar. Perquè en la translació que opera tant en la metàfora com en l'encert dels elements que configuren una obra és on reposa aquesta part de nosaltres que fins aleshores semblava adormida. Abans de trobar-nos davant d'allò que interpel·la. Abans de veure'ns en allò que contemplem. O no. Tot depèn del poder de persuasió. D'un text, d'una obra.


Com si d'un text es tractés, les fotografies de Frédéric Nauczyciel ens parlen de nosaltres per mitjà de la representació d'alguns d'aquests mites que es generen en l'àmbit familiar. D'allò que hi ha de nosaltres en aquesta sèrie de fotografies en les quals uns personatges, minuciosament dirigits, interpreten una funció per aconseguir una finalitat: situar l'espectador davant la representació d'una realitat aparentment aliena tot i que íntimament relacionada amb la seva manera de ser, la seva manera de pensar, la seva manera d'entendre el món. És per això que les seves obres són reflexions en veu alta. O com fragments congelats de la interiorització d'una realitat. Impressions íntimes d'una veritat tan hermètica com comuna.


Interessat per la fotografia des del 1997 mitjançant l'ús d'una Polaroid i dedicat de ple a explorar-ne les possibilitats després de l'impacte que li van causar les exposicions Anthropologie Involontaire a l'Hôtel de Sully i, sobretot, la retrospectiva consagrada a Philip-Lorca di Corcia al Centre National de la Photographie de París l'any 2003, Frédéric Nauczyciel (París, 1968) és un artista que inicia la seva carrera l'any 2004 a partir de la decisió d'abandonar la seva feina com a administrador, fer una curta formació en tècnica fotogràfica i, sobretot, vincular la passió que sent per la pintura amb la fotografia americana, el cinema que visiona durant la seva etapa d'adolescent i la varietat de col·laboracions que a través dels seus contactes amb el món de la dansa i el teatre duu a terme des de fa un parell d'anys amb actors, coreògrafs, ballarins i el públic, aquesta massa de la qual formem part rere la quarta paret en una representació teatral.


Iniciada per casualitat a Estocolm i acabada a França tres anys després, la sèrie de la qual sorgeix aquesta presentació de Sojorn íntim. Fotogrames de la intimitat familiar, 2005-2008, és el que es podria anomenar un treball de camp al voltant dels usos, costums i actituds de la família a partir d'una estada de dos dies i dues nits en diferents nuclis familiars escollits a l'atzar en ciutats de Suècia, França i Espanya. Amb un caràcter autobiogràfic important per la relació dels seus tableaux domèstics amb les imatges que recorda del seu entorn íntim i familiar, entre els aspectes que fan d'aquesta sèrie el retrat polifònic d'allò que ens configura com a éssers humans hauríem d'esmentar, a més de la seva impecable factura tècnica, el protagonisme de la llum en el dramatisme de les seves imatges, la reducció de referències locals a la mínima expressió, la relació que al llarg de tota la sèrie s'estableix entre els espais interior i exterior, i la certesa d'estar contemplant diverses seqüències d'una representació de la qual, també en el seu moment, en vàrem ser nosaltres els protagonistes. Qui no recorda la seva complicitat amb l'avi, l'adéu sentit d'una mare, la distància amb i entre els seus progenitors, el descobriment dels secrets inconfessables, la distància entre nosaltres i aquest món abstracte i desconegut?


Alliberats del jou de la identitat i convertits en l'encarnació d'un sentiment global, els personatges que apareixen en aquesta sèrie de Frédéric Nauczyciel són els protagonistes d'un document susceptible de revelar tant alguna cosa relacionada amb la nostra pròpia presència en el món com amb la voluntat secreta del qui, com l'artista, s'interessa per aquestes coses que, per petites que siguin, diuen tant de nosaltres com el silenci que ens envolta.

Frederic Montornés
Octubre de 2009

No hay comentarios: