viernes, 4 de diciembre de 2009

LA MEMÒRIA PERDUDA

Els avis. Aquesta es la última foto que hi ha dels dos junts.
Al cap d'uns mesos l'avi va morir després de 14 anys amb alzheimer.
Va morir feliç i tranquil, com havia sigut sempre.
L'avia segueix sent una gran lluitadora.


Perquè quan hi han noticies com [aquesta] o alguna relacionada amb aquesta malaltia m'en recordo del meu avi, i lo feliç que va ser fins gairebe els seus últims dies de vida. Al meu avi no li vam fer cap documental tan xulo però sempre ens quedaràn les fotografies o les llibretes, pots forrats amb pell i escultures amb pedres que ell mateix feia.

3 comentarios:

Criticartt dijo...

A mi em passa el mateix, sempre em va al cap la meva avia que va morir fa dos anys. També hi somnio molt sovint, però des de fa uns mesos als meus somnis ha tornat l'avia sense malaltia, l'avia al 100%. És bo no oblidar-los.

Coro dijo...

Les fotos sempre ens els fan recordar, però, es clar ja no estan en aquest món.

Anónimo dijo...

Per que no:)