Filferros a l'empordà

Protegir la naturalesa a base de tallar caps. Aquesta perversa concepció de l'activisme ecologista és la que ha guiat l'individu o individus que les últimes setmanes han omplert els camins rurals de l'Alt Empordà de fustes amb claus i de filferros encreuats, a un metre i mig d'altura, amb l'objectiu de fer fora dels boscos els motociclistes i els ciclistes.Les perilloses trampes han causat dos ferits lleus, un ciclista alemany --que encara no ha presentat cap denúncia perquè va tornar al seu país-- i un dels policies que s'han dedicat a desactivar-les, de manera que al delicte d'amenaces, els autors n'hi poden afegir dos més de lesions. Els Mossos d'Esquadra han iniciat una investigació i ahir van prendre declaració a una persona per descobrir si està relacionada amb els fets, segons van informar fonts coneixedores de les indagacions."Els filferros estaven col.locats amb molt mala intenció. No de qualsevol manera, sinó de forma estudiada per fer mal, ja que n'hi havia uns quants situats a la sortida d'una cruïlla o al final d'un pendent", va explicar ahir mateix l'alcalde de Saus-Camallera, Xicu Ventalló, que igual que nombrosos veïns del municipi estava indignat, perquè és conscient que no ha succeït una desgràcia miraculosament."Aquí hi ha molta gent que surt a passejar pel bosc en bicicleta o en moto. Per això, quan vam comprovar que hi havia més d'una dotzena de trampes, hem sentit molta angoixa i preocupació. Tant és així, que fins i tot hem publicat un ban per avisar els veïns", va afegir l'alcalde.Miquel Hernández és un dels joves que, diumenge passat, van ajudar els Mossos a poder localitzar alguna de les trampes i que va trobar la nota anònima deixada per un dels autors dels fets. En l'escrit, que està ple de faltes d'ortografia, el desconegut amenaça els motoristes amb la col.locació de més cables, claus i rases als camins. "Diversos amics nostres van estar a punt de patir un accident amb un d'aquests cables fa unes setmanes. Un d'ells es va salvar perquè va poder veure el filferro en l'últim moment. Durant tot aquest temps hem comprovat que la col.locació de trampes augmentava cada vegada més i és per aquest motiu que vam decidir denunciar els fets", va afirmar.

Trampes contra motos als boscos de l'Alt Empordà
FERRAN COSCULLUELA
El Periodico
21/1/2009

La foto es meva, del passat cap de setmana.
L'article no, però vaig sentir molta ràbia quan el vaig llegir.
Qui s'ha cregut que es aquest home per posar filferros creuats enmig d'uns camins rurals? Que el donguin pel cul!
Els camins son públics, tothom hi pot passar i ningú te cap dret a fer-se'ls seus, i menys a posar 'trampes' que poden fer molt de mal. Tan els que anem amb bici per aquella zona, com la gent que hi va a fer passejades en cavall, com qualsevol que hi vulgui fer una caminada tranquil.lament...

Vale que hi ha domingueros, o pixapins, o digue-li com vulguis, que es veuen amb el dret de denunciar als pagesos perquè les esquelles de les vaques fan fressa, o es reuneixen perquè volen que les campanes del campanar no els despertin els diumenges al matí... quins uns aquests! Però entre poc i massa. Ni els pixapins que venen a viure al poble han de voler canviar el món rural ni els pagessos han de posar trampes perquè els pixapins, domingueros, biciclistes, motoristes... no pugin anar lliurament per la muntanya. Una mica de cordura per favor...

"sempre surten els mateixos"

Et deixen uns DVDs amb gairebé tota la temporada sencera d'Estació d'enllaç, perquè vegis el Santi com fa de ex-drogadicte (i pintor, fotograf i artista en definitiva), ho reconec, m'agrada el noi! Cadascu es com es, i a mi em posa. (Vale, deixem-ho aqui...)

Però també et deixen uns DVDs amb gairebé tota la col.lecció d'actors i actrius que han passat i passaràn per TV3, hi son tots! Ja no dic els personatges principals com en Pou, la Silvia Sabater, el Fermi Cassado, la Mercè Aranega, etc etc etc. Sino que també em refereixo a aquells personatges episòdics que nomes apareixen en un capitol, i a vegades no tenien mes que un parell de frase. El meu tiet te raó quan diu "a Tv3 sempre surten els mateixos". La gràcia de que sempre siguin els mateixos es que quan et mires sèries antigues els veus, i rius recordant com eren i dient cada dos per tres "miraaaa! 'aquest' es 'aquell'...", "mira el d'això", "mira el d'allò".

Miquel GelabertPep Cruz i Ramón MadaulaMarti Peraferrer

Abel Folk

Jordi Sanchez

Joan Massotkleiner

Ramón Madaula i Ivàn Morales

Manel Dueso i Cristina Brondo

Alex Brendenmhul

Joel Joan

Emma Vilarasau

En falten molts perquè també hi havia el David Bagés, el Pep Munné, el Marc Martinez, la Laia Marull... però s'em va acabar la paciència per fer captures. Es divertit endinsar-te en les sèries antigues i veure lo sencilles que eren, ara, les trames s'aguantaven força i tot i el vestuari mes aviat pobre (cony, es lo que hi havia!) mai passen de moda. Ni que sigui per fer memòria i tornar a viure sota l'estació... amb en Mesa, en Pere, el del Bar Manel, l'Eduard, la Fina, els del Bar de Dalt, la Costa, i companyia...

El dia que em doni per veure "Sitges" ja faré un altre post 'remember' d'aquests i perquè els DVDs de "la granja" deuen ser dificils de trobar que sino...

Em fa rabia, que em faci rabia

"Em fa rabia, que em faci rabia" no seria una gran frase,
i potser tampoc te massa sentit però si, em fa rabia veure que em fa rabia...
ja se que no tenim cap relació, ni formal, ni res, ni ho pretenc,
ni que serà el pare dels meus fills (nomes faltaria!),
cadascu es lliure de fer el que li doni la gana, i de follar amb qui vulgui,
però em fa rabia veure algunes actituds... i després em faig rabia a mi mateixa
per veure que aquestes coses em molesten quan no m'haurien ni d'anar ni de venir.
"Em fa rabia, que em faci rabia"

Una ciutat brillant (Cicle Conor McPherson)

Shining City de Conor McPherson
John Andreu Benito
Laurence Joan Dausà
Neasa Clara Galí
Ian Santi Ricart

A Dublín un home demana l’ajuda d’un psiquatre al·legant haver vist el fantasma de la seva esposa morta recentment... Una ciutat brillant par la bàsicament dels sentiments de culpa, les restes del naufragi del passat de cadascú, però també de la possibilitat de començar de nou. Situa tots els personatges en un moment crític de la seva vida, amb la inestabilitat i els canvis com a denominador comú. Precarietat als vint, als trenta, als quaranta, als cinquanta...


El Ian te un despatx nou, a un edific antic on no hi ha ni calefacció ni funciona l'interfono, encara s'està instalant quan rep la visita d'un client. El Ian es psicoleg.

En John arriba al despatx de Ian convençut que el pot ajudar a superar la mort de la seva dona, el problema no es que la seva dona s'hagui mort, sino que ell la segueix veient per casa i esta segur que si va al psicoleg podrà tornar a casa seva sense veure-hi fantasmes.

El que no sap John es que Ian també te problemes, a mida que va avançant l'obra veiem com els dos personatges s'ajuden entre ells , sense ni saber-ho, tots dos acaben refent la seva vida, afrontant els problemes de cara i trobant un nou camí.

Em va agradar la berborrea de l'Andreu Benito, com raja aquest home. Em va recordar el Manel Dueso a Dublin Carol, del mateix autor i estrenat uns mesos abans també a la Sala Beckett. Suposo que a Connor Mcpherson li agradava escriure rajades importants. Andreu Benito no callava! Davant d'un astorat Santi Ricart que intentava ficar-hi cullerada i donar-li la rèplica. Quan s'en va d'escena John (Andreu Benito) penses que està ben sonat, però la teva imatge d'ell dura poc quan entra en escena la dona de Ian (Clara Galí) i veus que el mateix psicoleg també te problemes. Durant les següents visites de John els dos personatges es van obrint i a vegades sembla que es canviin els papers i el psicoleg sigui el pacient que necesita ajuda i el pacient faci la funció de psicoleg.

No cal dir que em va agradar molt, reconec que es un gust que li donin personates amb mes de dues frases al Santi Ricart. El trobo encantador! I vaig riure molt amb les coincidencies del pis de Ian amb casa meva, al meu edifici tampoc tenim ascensor, no funciona l'interfono i quan la gent replica que ha de pujar a peu faig servir la mateixa frase que li diu Ian a John quan es coneixen "aixi no haig d'anar al gimnàs..."

nuestrascosas.tv

El que costa grabar un video de presentació...




Total per dir "en la web no hay nada colgado de momento, solo este video o sea que os jodeis y os pasaís cada dia a mirar si hemos colgado algo..."

Feia molt que no veia al Emilio Aragon! Es com el Toni Cantó, sempre estàn iguals.

Mati d'un 2 de Gener

2 de Gener.
Segon dia de l'any.
Després de la festa de cap d'any i d'un dia 'u' que no es pot considerar ni dia perquè la meitat de les hores les passes dormint i l'altre recuperan-te al Casino enmig de cafès amb llet i cacaolats calents.



2 de Gener.
Les 8 del matí. En Toni Vall va escriure a l'AVUI aquest estiu "A Cadaqués el sol del matí té el bon gust de no deixar-te dormir més, encara que t'estiguis morint de son." i es ben cert! A les 8 del matí ja t'has llevat, a 2/4 de 9 ja has comprat el diari i t'endinses pels carrerons de Cadaqués fent volta, aprofitant que encara no córrer gaire gent.

Vols anar al teu raconet, a la plaçeta que hi ha davant l'Ajuntament amb vistes a Port Doguer i la Riba Pitxot. Segur que es "el raconet" d'un munt de gent però t'agrada pensar que es nomes teu. Almenys, a les 8 del mati, es nomes teu.

Mentre es desperta el poble i tu estires les cames abans d'apalancar-te al Casino i esmorzar llegint el diari, veus una moto que arriba a l'Ajuntament. En baixen un home gran i una avia. L'home es fica ràpidament a l'edifici i la dona s'assenta a les escales per prendre els primers rajos de sol.

Tu te la mires desde dalt, com mira a l'horitzó, veus què pensa, com es pentina els seus cabells blancs amb la lleugera tramuntana i com de seguida la seva atenció se centra en un gat persa que ha començat a baixar els vells esglaons.

Creus que es coneixen però canvies d'opinió quan l'avia s'en adona de la teva presència, intercanvieu unes poques paraules en francès i et demana si li pots fer una foto de record amb el gat.

El que l'avia no sap es que tu amb la teva càmera ja n'hi havies fet alguna perquè t'havies enamorat d'aquella bonica estampa matinera.

Dublin Carol (Cicle Conor McPherson)

Primera obra del Cicle Conor McPherson que fan a la Beckett aquesta temporada. Dublin Carol, Cançó de Nadal a Dublin, em va fer descubrir un actor amb qui fins ara nomes havia compartit butaca, ja he perdut el compte de les vegades que ens l'hem trobat de públic en algun espectacle o entrega de premis. Manel Dueso. A partir d'ara "el gran Dueso".

"Matí de la vigília de Nadal en una funerària de Dublín. John, un home de prop de seixanta anys, conversa amb Mark, un jove d’uns vint anys. Dues edats confrontades a una realitat molt simi lar: l’alcohol, els afectes, la família, l’amor...L’arribada d’una dona jove-una dona que fa més de deu anys que John no ha vist-farà que l’encarregat de la funerària hagi d’enfrontar-se seriosament amb tot allò que ha estat la seva vida, i que hagi de prendre decisions importants..." El text es centra en el passat de la vida de John, del seu present en sabem poc, ell es cuida durant tota l'obra d'explicar-nos els seus errors provocats per l'alcohol, que no deixa de beure durant tota l'obra. No deixa de ser un conte de Nadal tipic com els de Charles Dickens, amb un home atormentat que rep una visita inesperada i acaba recuperant "el espiritu de la navidad".

Manel Dueso fa una classe magistral d'interpretació amb una berborrea incontrolable i nomes tallada en alguns moments per Àurea Márquez i Bernat Quintana, amb mes o menys gràcia. Personalment, Dueso em va recordar al meu pare o al meu avi quan, en les nits familiars de Nadal no paren d'explicar les mateixes batalletes una i altra vegada.

El Cicle Conor McPherson continua amb "Una ciutat brillant" (Shining City).

Allà hi serem!