FRASES SIN SENTIDO

- Mira aquí, mira aquí.
- Es Frigo?
- No, son gelats.
- Ya, però ell vol un Magnus!

- Tenia 11 germans, tots clònics, i l'altre dia vaig anar a comprar el diari i em vaig trobar el meu germà. 'Antonio!' , em va dir 'Antonio no, soc el Manolo'. Com que tots son iguals...

- Es curiós, una vegada vaig anar a França i tothom parlava Francès.

- Dorada? Serà tostadita, no? Que tiene la piel morenita...

- Poca gent te el valor d'intentar ser una mica mes idiota cada dia, jo ho intento.

- Esa no es la chica de la curba, es la rumana de los kleenex...

- Els 'lateros' a mi hi ha dies que m'entren de 'guais'.

- Jo de gran vull ser Manu Chao, i que?

-'Se me han acabado los dolares”, sabes de donde es eso? De 'el ultimo mohicano'...
- Me voy a comprar un Ferrari.
- Eso de donde es?
- De ningun sitio, eso lo digo yo.
- Pues comprate dos, una pa ti y otro pa mi.

- Ni es un somni del Doraemon, ni es un experiment de Gran Hermano, ni una adjucció extraterrestre... jo crec que sortiràn en un altre plantea i diràn “lost – perdidos”.

- No somos nadie, nena. Y desnudos damos pena!

- El que podem fer es que dormi al teu llit, tu vols que dormi al teu llit?
- No. Es un rollo...
- Es un rollo, oi , Ton? Doncs si es un rollo que no vingui.
- No.
- No? Tu no li expliques aixo a la mama de l'Albert? Clar, ell no li explica i la que es queda amb els dos crios tot el cap de setmana soc jo. La chacha...

- Al carrer a silvar, que aquí no hay cabras!

- El 'rrrr' hay que saber hacerlo, es sensual...
- 'Rrrrrr'...
- Eso no es sensual, pareces el Carod Rovira, nene.

- Este hace marabalismos... maralabismos... malarabismos? Que no se le cae la pelota al suelo, joder!

Petites converses i frases enganxades a l'atzar desde fa uns mesos, agafades durant el meu trajecte de la feina a casa, i dels meus companys ocasionals a l'hora d'esmorzar. Es fàcil endevinar els que pertanyen a Sarrià, amb Ferraris pel mig, i les que son caçades al vol a Ciutat Vella, perquè encara no he vist 'lateros' a la Plaça de Sarrià. Todo se andara! El meu preferit es aquest monoleg d'un crio petit al parc de darrera la Biblioteca de Catalunya, escortat per tot de petits enarguments mirant-lo embobats

Solo podemos llegar con un accidente de avión a este isla, es en una coordenadas concretas, eh? Hay un accidente de avión y se mueren todos menos nosotros. Y como no nos morimos, la isla es solo para nosotros y podemos estar todo el día jugando, y descubriendo cuevas secretas, y construyendo cabañas en los arboles, y comiendo gusanos como el Rey León, y...

Les fotos son de l'any 2005.

EVRIPIDIS & HIS TRAGEDIES

Evripidis & his tragedies al FNAC ( 9 de julio de 2009)

Un griego afincado en Barcelona, Evripides.
Canta con humor e ironía, acompañado de música fresca y divertida, his tragedies.
Si puedes ir a algún concierto no tienen desperdicio las introducciones, o monólogos, que hace de cada una de sus canciones.

Evripidis & His Tragedies
www.myspace.com/evripidisandhistragedies

01 Abroad
02 It's June Again!
03 Stray Dog
04 Transylvania
05 Some Nights Are Sleepless
06 The Long Lasting Lovers
07 Ru Ru I'd Love You
08 Antarctica
09 I Want To Be There
10 Red Is The Sky Above The Harbour
11 I Shall Rise Again
12 Gregory (We're Coming Out In The Light)


Me costó encontrar el link para descargarme su primer CD, mientras iba tirando de las canciones del myspace y los videoclips pero ahora que lo he encontrado os lo dejo por si también quereis descubrir la música de este griego afincado en Barcelona y sus amigos.
[www.zshare.net]

Si tuviera que escoger solo un par o tres de canciones, sin duda me quedaría con "Abroad", "Ru Ru I'd Love You" y "Antarctica".

O con "Stray Dog", quizás la más melancólica del disco, y que estrenaron hace relativamente pocas semanas en el Fnac del Triangle.

UN CONTE DE NOËL & ROIS ET REINE

El senyor Arnaud Desplechin, entre altres coses, director i autor de pelis franceses, deu tenir algun petit problema amb les malalties mentals i els càncers... Igual a la seva família hi ha algun cas, o quan era petit sa mare es va morir de càncer, que se jo...

El cas es que es curiós que tan a 'rois et reine' (reyes y reina, 2004), com a 'un conte de noel' (cuento de navidad, 2008) la trama es desarrotlla al voltant d'un càncer i una leucèmia. A 'un conte d noel' el cosí de l'Ivan Vuillard es esquizofrènic, i a 'Rois et reine' a el personatge interpretat per Mathieu Amalric li falta un bull...

Una altra cosa mes frívola però igualment curiosa es que el cognom dels personatges es repeteixen, així doncs, si a 'un conte' tenim Abel, Elizabeth, Ivan i Henri Vuillard, a 'Rois et reine' li seguim la pista a Ismael Vuillard. Això mes que se alguna cosa trascendental suposo que es falta de imaginació... O falta d'imaginació o es que 'Vuillard' a França es tan comú com aquí 'López', 'Rodríguez' o 'Domínguez'...



Rois et reine (2004)
Director Arnaud Desplechin
Cast Emmanuelle Devos, Mathieu Amalric, Catherine Deneuve, Maurice Garrel, Nathalie Boutefeu, Jean-Paul Roussillon, Magali Woch, Hippolyte Girardot, Noémie Lvovsky


Amb 'Vuillard' o sense, i obviant el rerefons de les malalties, una peli no es la segona part de l'altre. Es complementen. No em posaré a explicar l'argument, ja he donat prou pistes, nomes diré el que m'agrada mes. La vitalitat i l'optimisme que es transmet dins de la desgracia, alguns moments surrealistes brillants, com podria ser l'obra de teatre infantil enmig d'una discussió entre Henri i Elizabeth a 'un conte' o el ball de breakdance que es marca Mathieu Amalric a 'Rois et reine', la musica. I l'art i la pintura, presents en les dues pelis també però mes a 'un conte' gracies al personatge de Simón.

El cine d'Arnaud Desplechin es lent, de personatges complexes, sentiments, escenes sencilles en la forma però no en el fons. Potser es podria resumir tot amb aquella paraula que per si sola ja provoca somnolència: "cine d'autor". Bona nit.



Un conte de Noël (2008)
Director Arnaud Desplechin
Cast Catherine Deneuve, Jean-Paul Roussillon, Anne Consigny, Mathieu Amalric, Melvil Poupaud, Emmanuelle Devos, Chiara Mastroianni, Laurent Capelluto, Emile Berling

Segons he llegit Arnaud Desplechin te referents com Philippe Garrel, Maurice Pialat, Jean Eustache i John Cassavetes... Amb aquella ignorància que em caracteritza no conec cap d'aquests personatges per tan em decanto per començar a mirar la filmografia del primer, que almenys està viu.

WEST WING

Sam
Ms. O'Brien, I understand your feelings, but please believe me when
I tell you that I'm a nice guy having a bad day. I just found out the Times
is publishing a poll that says a considerable portion of Americans feel
the White House has lost energy and focus. A perception that's not likely
to be altered by the video footage of the President riding his bicycle into
a tree. As we speak, the Coast Guard is fishing Cubans out of the
Atlantic Ocean while the Governor of Florida wants to blockade the Port of Miami. A good friend of mine's about to get fired for going on television
and making sense, and it turns out I accidentally slept with a prostitute
last night. Now would you please, in the name of compassion, tell me which one of those kids is my boss's daughter?

Mallory
That would be me.

Sam
You.

Mallory
Yes.

Sam
Leo's daughter's fourth-grade class.

Mallory
Yes.

Sam
Well, this is bad on so many levels.


C.J.
Sir, this may be a good time to talk about your sense of humor.

Bartlet
I've got an intelligence briefing, a security briefing, and a 90-minute budget
meeting all scheduled for the same 45 minutes. You sure this is a
good time to talk about my sense of humor?

C.J.
No.

Bartlet
Me neither.

C.J.
It's just that it's not the first time that it's happened.

Bartlet
I know.

Toby
We're talking about Texas, sir.

Bartlet
I know.

C.J.
USA Today asks you why you don't spend more time campaigning
in Texas and you say it's because you don't look good in funny hats.

Sam
It was big hats.

C.J.
What difference does it make?

Bartlet
It makes a difference.

C.J.
The point is we got whomped in Texas.

Josh
We got whomped in Texas twice.

C.J.
We got whomped in the primary and we got whomped in November.

Bartlet
I think I was there.

C.J.
And it was avoidable. Sir.

Bartlet
CJ, on your tombstone it's gonna read 'Post hoc ergo propter hoc.'

CJ
Okay, but none of my visitors are going to be able to understand
my tombstone.

Bartlet
Twenty-seven lawyers in the room, anybody know
'post hoc, ergo propter hoc'? Josh?

Josh
Ah, post, after hoc, ergo, therefore...
After hoc, therefore something else hoc.

Bartlet
Thank you. Next? Leo.

Leo
'After it, therefore because of it'.

Bartlet
'After it, therefore because of it'. It means one thing follows the other,
therefore it was caused by the other. But it's not always true. In fact it's
hardly ever true. We did not lose Texas because of the hat joke.
Do you know when we lost Texas?

C.J.
When you learned to speak Latin?

Bartlet
Go figure.

Sam
CJ, we've been working on this commerce bill for three weeks, I hear you
talk about the census all the time.

C.J.
Yeah. Yeah.

Sam
Well... I don't understand. How could you-

C.J.
I've been faking it.

Sam
You've been faking it?

C.J.
I've been playing it fast and loose there's no doubt about it, but sitting in on
some of the meetings we've been having, and reading the briefing book
last night, I have to say that the census is starting to sound to me like
it's, well, important.

Sam
Ah-hah.

C.J.
And, I've come to the realization that if I'm gonna be talking about it
all week, it's probably best that I understand what I'm saying.

Sam
When?

C.J.
When what?

Sam
When did you come to this realization?

C.J.
About an hour ago.

Sam
Okay. Let's... I tell you what, let's forget the fact that you're coming a little
late to the party and embrace the fact that you showed up at all.

C.J.
That's what I say.

"El Ala oeste de la Casa Blanca", reconec que d'entrada quan em van recomanar una sèrie política no em va cridar gens l'atenció. Vale que m'interessa, mes o menys, però gràcies a les imitacions i al humor del Minoria Absoluta no una sèrie seriosa (en principi) sobre la política americana. Deixant de banda això, em va sorprendre que m'agrades. Els diàlegs son irònics i enginyosos, cada un dels personatges te el seu propi estil, i això de que es vagin intercanviant seqüències mentre es recorrent els passadissos de la Casa Blanca es genial.

Si algú ha vist "Periodistas" fan servir un recurs semblant com quan el Jose Coronado o la Alicia Borrachero recorrien la redacció. A la bèstia però, ja se sap que a Estats Units tot ho fan 'millor'.

No es una sèrie per veure molts capítols de cop però si per saborejar-los de tan en tan.

DESMONTANDO A PAQUIRRIN

Pot ser frikie, o cutre, o el que li vulguis dir, el personatge eh! Perquè el programa no ho es, està molt ben muntat i no desmereix a cap programa de les 'cadenes grans'. Jo ric molt amb les sortides d'aquest home, i si que pot ser que estigui molt ben guionat per part de l'Angel i el Dani però segur que també hi posa coses de la seva part. Es per riure i passar l'estona, no li busquis converses filosòfiques ni culturetades perquè no hi son, ara, si vols aprendre com NO t'has de colar al Metro, si que et servirà...

INFIDELS, CAPÍTOL 15

TONI
Quan era petit, la meva germana i jo ens escapàvem de casa, i veníem a banyar-nos aquí, a la platja. Quan es feia fosc tornàvem cap a casa , completament mullats i plens de sorra per tot arreu. La meva avia, pobreta, la portàvem boja.

PAULA
I de què va morir la teva germana?

TONI
Es va suïcidar. Una putada, si. Es la única cosa que no li perdonaré mai. S'ha de lluitar, collons. S'ha de lluitar fins el final. Que consti que no t'ho dic perquè t'operis eh! M'imagino que t'han fotut prou la pallissa amb aquesta història. Però si Paula, has de lluitar, ostia. Has de lluitar i et donaré tres raons per fer-ho. A veure, primera raó... has de lluitar perquè, quan algú s'en va, els que es foten de debò son els que es queden aquí. I tu dic per experiència, troben a faltar els que han marxat. I t'asseguro que a tu et trobarà a faltar molta gent... Segona raó, has de lluitar perquè necessites temps per trobar a faltar qui se n'ha anat... I tercera raó, has de lluitar perquè estàs l'ostia de bona, tia. No, i que consti que no busco rollo eh, que jo estic amb la Lidia.

PAULA
Però tio, que m'estas dient?

TONI
Doncs això collons, que estàs boníssima, i que el món necessita gent guapa com tu. (Pausa) Perquè tot plegat sigui menys trist, menys gris, ostia... Saps que aquell chiringo d'allà al darrera fotent unes paellas que t'hi cagues?

PAULA
Vols que ens en anem a menjar una paella ara?

TONI
Home, si trobes que es massa d'hora podem esperar i fer temps eh. (pausa) Paula, una pregunta, tu t'has banyat mai en pilotes? No... No? Jo si. Jo alguna vegada si que m'he banyat en pilotes... doncs ja saps el què diuen, no? Sempre hi ha una primera vegada. Vinga, va, que no esta freda. Si o no? T'atreveixes?

Demà s'acaba, i no cal ser gaire intel·ligent per deduir que tot el capítol anirà sobre la operació de la Paula. Tampoc cal haver estudiat gaire per saber que, com que han dit que hi haurà segona temporada, la operació anirà be, i hi haurà un Happy Ending d'aquests amb plorera que ens molen tan...

"V.O.S." CESC GAY

VICKY Y ANDER

Un hijo?

CLARA
Si

ANDER
¡Te dije que estaban juntos!

VICKY
Si tu vaig dir jo...

CLARA
No, no. Perdoneu, que no estem junts eh.

ANDER
Lo habéis estado, pues.

CLARA
No, no. Que va. Ni ho estem , ni ho hem estat.

VICKY
Perdona?

MANU
Nomes som amics.

ANDER
¿Solo amigos? ¿Dos amigos que van a tener un hijo?

VICKY
Claro, ya lo entiendo, ya. Tu así no juegas. Tu aquí, no? Sentadito.
Cuatro horas de curro al día, con tus porritos, tu buen rollo.
¿Y a mi que? De verdad, que yo ya no se si estas atontado
de tanto porro que te fumas, o que?

ANDER
Sabes que respondo fatal a los tratamientos de choque.

VICKY
¿Se puede saber que haces con tu vida? ¿Que haces con tu vida?
Que ya ni escribes, ni compras, ni...

ANDER
A ti te tiene que dar exactamente igual si yo escribo o dejo
de escribir, me entiendes? Tu dedícate a fer cosetes,
todo el dia fotent cosetes... ya estoy hasta los cojones.
¿Quien te ha contado a ti que andar todo el dia de culo es estar bien?
Quien te ha contado esa historia que me cago en el.
Barceloneses estresados de mierda,
confundís el orgasmo con el infarto de miocardio.

ANDER
Lo que tienes que hacer es decirle lo que sientes.
Le dices por ejemplo "mira, me instalo en tu casa un tiempo,
que sale bien, sale bien. Que sale mal, sale mal.
Pero por lo menos nos arriesgamos". Como las personas.
Mírala, ¿no es una preciosidad?

MANU
Si

ANDER
¿No te gusta?

MANU
Si

ANDER
¿No vas a tener un crío con ella?

MANU
Si

ANDER
Pues díselo.

MANU
¿Pero decirle que?

ANDER
Que la quieres.

MANU
Pero claro que la quiero Ander, pero la quiero 'diferente'.

ANDER
Pero tu porque no te arriesgas a tener una novia-novia como
todo el mundo, que no passa nada, joder. ¿Desde cuando
no tienes una novia-novia? Desde Carol.

MANU
Pero si lo de Carol fue a los trece.

ANDER
Pero te marcó, que no has levantado cabeza desde entonces.
Y sobretodo, ¿como se te ocurre a ti decir que vas a hacerle cocochas?
La quieres envenenar, pues.

MANU
¿Que passa con mis cocochas?

ANDER
Que haces las peores cocochas de toda Europa.

MANU
¡Lo de las cocochas ni lo mentes eh!

ANDER
¿Porque?

MANU
¡Porque yo no me he metido con tu bacalao! Le pones harina...

ANDER
Pero como me dices eso hombre...

MANU
¿A que jode?

MANU
¿Pero que me estas contando?
Si parece una puta película de la Meg Ryan.

CLARA
Es que es aixi com ho sento.

MANU
A veure, l'Ander es el meu millor amic, i porta molts anys
amb la Vicky. No la deixarà per una llibreta que t'ha regalat.

CLARA
No, no has entès res. No es nomes la llibreta.

MANU
A veure, que l'Ander no ha volgut mai se pare. Mira,
no et vull trencar aquest moment tan romàntic però tu, el nen,
que no s'emportarà el pack. Clara, que no flipis, que no pasarà.

CLARA
A veure Manu, el que t'estic intentant explicar...

MANU
Ya, que ya seria casualitat, però que no passarà.

CLARA
Tu em podries deixar una estona sola? Es que he d'assimilar
tot el que m'esta passant, es que es tan especial...

MANU
No siguis cursi va.

CLARA
Em sap tan greu que no ho entenguis,
perquè ho trobaries tan macu, Manu.



VICKY
Me voy a la cama, ¿vienes?

ANDER
A pues es que, me iba a hacer un canuto a ver si termino de escribir esto, y luego voy. Ya recojo yo, y luego voy...

VICKY
Bueno, pues nada. Me voy a hacer una pajilla, que yo sola me lo paso super bien...

Després de veure V.O.S. aquest divendres, em sembla que les pelis de Cesc Gay es podrien ajuntar en dos grups: En la ciudad i Ficció. I Krampack i V.O.S.

No per estètica, sinó per guió, narrativa, V.O.S. està mes al nivell de Kràmpack en quan a humor i ironia que "En la ciudad" i "Ficció" que potser eren mes intimistes i fosques. Krampack i V.O.S. respiren mes, son brillants, divertides i sorprenents. Vale, potser els girs de guió son previsibles però el muntatge i la manera de plantejar la peli es diferent.

A part de "destripar" les últimes pelis de Cesc Gay, nomes un parell d'apunts sobre la última peli. Em va agradar molt l'alternança entre català, castellà i euskera, li donava un aire dinàmic, proper i divertit. La discussió culinària entre el Manu i l'Ander! No vaig veure l'obra de teatre en el seu dia (merda) però pel que he llegit el repartiment era el mateix, un encert.

No comentaré res sobre l'argument, ni sobre com plantegen la història perquè en els primers 10 minuts de la peli queda bastant clar, tot i que al principi costi d'entrar al joc. Un cop dins, jugar-hi es genial.

Ah, i no vaig veure "la Barcelona" de Woody Allen i el seu 'Vicky Cristina Barcelona' però segur que "la Barcelona" que ensenya Cesc Gay li dona mil voltes...



Ja es curiós que les dues últimes entrades tinguin un mateix protagonista comú. I pensar que fins fa 4 dies no sabia qui collons era l'Andrés Herrera. Una llàstima no haver vist abans aquests ojos azules...

DE HAMLET A STOKOLM

S'esta perdent això d'escriure en paper... gràcies als blocs, facebooks, fotologs, diaris digitals i la marequelsvaparir! Dins la meva bombolleta de felicitat permanent que visc últimament, no hi ha lloc per les noves tecnologies, bueno... això de "noves" es podria discutir, diguem-li ordinador i Internet, que es mes fàcil i precís. Volia parlar sobre les obres de teatre que he vist aquests últims dies i que m'han agradat. Volia escriure-ho a un document de Word en blanc, guardar-ho al USB i penjar-ho al bloc desde l'ordinador de la feina, allà si que hi ha Internet. Visca! sinó m'acabaria deixant el sou als cibers del barri.

Després 'en un alarde de originalidad' he pensat que què millor que escriure-ho en una llibreta? M'estalvio haver de passar calor davant l'ordinador, a quarts d'11 de la nit, puc escriure estirada a sobre el llit, amb els peus sobre el coixí, de cap per avall i al costat del balco, on passa un aire fresquet. Això no ho pots fer davant l'ordinador. Ho podria fer si tingues un portàtil , si , també, però un document de word en blanc no m'inspira tan com un full de llibreta guarro...

Poloni
I ara, senyor, senyora... especular què ha de ser la majestat, o què és el deure, o perquè el dia és dia , la nit , nit, o el temps és temps, seria perdre dia, nit i temps. Essent així , i en conseqüència , com que la brevetat és l'anima del seny i el tedi les extremitats, els accesoris, sere molt breu: el vostre noble fill és boig. I l'anomeno boig, tal qual, perquè pretendre definir la bogeria autèntica, què més pot ser sinó no ser més que boig?

I que equivocat que estava el Poloni de Hamlet dient que el vailet estava boig... però no cal repassar l'obra de Shakespeare de dalt a baix. No es cap novetat. Segur que ho heu vist, sentit o llegit mil cops... ara, el muntatge de La Perla 29 capitanejats per l'Oriol Broggi, "l'insensat de l'Oriol" com l'anomena Julio Manrique al programa de mà, no deixa indiferent. La història es la mateixa, però la posada en escena, la il·luminació, la música (grans Manel!), i les interpretacions, fan que sigui una obra única. No es cap secret si confesso que soc fan de l'Oriol i de tot l'equip de la Perla pero es que de moment no m'han decepcionat les vegades que he pogut gaudir dels seus muntatges.

La senzillesa amb la que resolen les posades en escena m'apassiona. Com surt llum d'una finestra que dona al carrer quan ja s'ha post el sol, es tan màgic com senzill, nomes es tracta de col.locar un parell de focus darrera la finestra i tapar-ho tot perquè desde fora no es noti. M'agrada com juguen amb l'espai de la biblioteca i com treuen recursos del no res. Clar que amb les grans interpretacions del Manrique, Carles Martinez, aida de la cruz i companyia aquesta tonteria dels focus queda en un segon pla.

Em van fer emocionar , i em van fer pensar quina era la ultima vegada que m'havia emocionat d'aquesta manera tan bestia assentada en un teatre, la resposta: "mort d'un viatjant" al lliure i el seu gran Boixaderas.

Jimmy

Aquest bony al voltant del teu melic soc jo , enterrat viu, ofegant.me , morint-me de fàstic al seu interior. I ella? Ella no reacciona, ni un tremolo , ni un soroll, res. Mira como cuando quieres no haces ruido! Ella anirà devorant-me i consumint-me fins que no deixi res de mi.

No se si es gaire lògic o coherent, parlar d'una obra de teatre que has anat a veure en una prèvia i al primer pase amb públic... clar que segur que es millor parlar-ne ara que el dia de l'estrena, quan els nervis encara estan mes a flor de pell. Tenia ganes de veure-ho , ganes d'escoltar l'adaptació del text de John Osborne, ganes de veure com ho havia resolt el Marc després d'aquell gran "le mani forti" d'un altre Grec.

Tot i que fos una prèvia no em va decepcionar gens ni mica. La historia te molta força ,els personatges estan increïblement ben definits i treballats, saps què pensen i pots arribar a comprendre'ls a tots ells. Els entens. Rius, t'enfades i vius amb ells. Stokolm es la vida de quatre persones, com s'enfronten i conviuen o intenten sobreviure en les quatre parets d'un pis mig cremat.

Es una obra de silencis, discussions, música , violència, desesperació,... un dramón, si. Però un drama que fa gràcia. No perquè riguis de les situacions, si t'ho mires fredament es per pujar dalt l'escenari i fotre-li quatre osties a mes d'un... rius perquè el text, tot i ser un drama, es irònic i te tocs de comèdia. Aquest es el sentit de Stokolm. "la vida es una bona merda, però fa gràcia". Aquesta frase no es meva però me l'apropio per uns moments.

Em va agradar , molt. Ara, hi van haver algunes interpretacions , alguns alts i baixos, que no van acabar de fer-me el pes. En general es notava molt la diferència entre els personatges masculins i femenins. Suposo que eclipsats pel gran Jimmy de l'Andrés Herrera. Semblava que faltava "alguna cosa". "Alguna cosa" pot ser mes assajos , o mes passes amb public o mes rodatge o que se jo. No soc ningu per opinar sobre aquestes coses, jo no tindria nassos de pujar allà dalt i fer-ho be, ni amb una setmana ni amb un any d'assajos pero la meva sensació va ser que els hi faltava algun "toc". Aquestes interpretacions fluixetes no desmereixen l'obra, i per això a l'inici deia que potser no era gust parlar d'una cosa quan encara no s'havia arribat a estrenar. Stokolm val la pena.

Amb la tonteria ja son les 12 de la nit, i demà tocarà llevar-se per anar a treballar. Això no es cap teatre però l'espectacle també continua... Ce la vie!

ORIGENS

Un home amb el seu fill.

Baixaven a Barcelona cada setmana, a vendre els bolsos de pell que feia la mare al poble.
Anaven a un botiga enmig de la Rambla, aquell carrer ample que hi ha a la ciutat on, de dia hi han estàtues humanes, i de nit venedors compulsius de cervesa.

Després de descanviar els bolsos per uns quants quartos, anaven pare i fill al "7 portes" a dinar, mes o menys be, segons els diners recollits.

S'en guardaven uns quants per fer un viatge a la Boqueria, comprar 4 coses per menjar i portar a casa.

On els esperava la mare que s'havia passat tot el dia fent mes bolsos de pell per dur-los a Barcelona.

40 anys després.

Aquest fill ja s'ha fet gran i ha format una família. (Família rara, però família...)
La seva mare ha canviat els bolsos de pell per les telenovel·les.
El seu pare fa alguns anys que ja no hi es.

Ara es ell qui acompanya la seva filla a veure el pis on s'acaba d'instal.lar, per sorpresa seva, no gaire lluny d'allà on fa 40 anys ell quan era un nen, ajudava a vendre bolsos al seu pare. La seva filla escolta aquesta història que va passar quan el seu pare era petit durant l'hora de sopar, sense donar-li massa importància. Però al vespre quan ja se n'ha anat tota la família al poble rep un missatge que diu:

- Gràcies per trobar aquest lloc. Era el meu origen a Barcelona.

A vegades ens movem per impulsos i hi han llocs que et 'criden' i no saps ben be el motiu.
Un dels motius per trobar precisament aquest pis i en aquest lloc, era tornar a veure riure i fer feliç al meu pare.