domingo, 21 de marzo de 2010

"FEBRER" DE SILVIA QUER



"En las cosas más profundas e importantes
estamos increíblemente solos." (Rilke)


Per allà el 2004 recordo que volia anar a veure una peli titulada "febrer", em cridava l'atenció i intentava anar a veure totes les pelis fetes al nostre país però va passar sense pena ni glòria a la cartellera i em vaig quedar amb les ganes. Al llegir el diari dissabte al mati al bar vaig veure que aquesta mateixa nit, el 2010, la passaven per la televisió.

Quin gran viatge. Quin nus a l'estomac s'et queda després de veure "febrer". Just quan s'acaba i encara ressonen al teu cap els acords del piano, la banda sonora que es repeteix en alguns moments de la peli i que ara no et pots treure del cap...

"Febrer" ens parla d'amor, de la soledat, dels records que ens persegueixen, de l'acceptació de la mort. Es una història de passió, de saber fer el que vols fer. La seva directora, Sílvia Quer, la definia de la següent manera:

"Cada cuatro años hay un día más en el calendario, que es como un regalo, el 29 de febrero. Casi entran ganas de resolver una vida en esas 24 horas mágicas. Rebobinar y hacer inventario, sentarse frente al folio en blanco de uno mismo sin miedo. Creo que ese "Entre en usted", que exigía Rilke para el acto creativo, viene al pelo para este momento sostenido. Esta historia transcurre durante ese día, en un año y un sitio cualquiera, como en un cuento de hadas. Pero éste es un cuento de hadas al revés."

Julio Manrique es Lars, un venedor immobiliari sense gaire preocupacions que descobreix que una seva antiga novia, Sela, interpretada per Laura Conejero, escriptora, ha mort. Te la necessitat de "buscar-la" al seu pis i allà descobreix cintes de vídeo i cassette on apareixen escenes de la vida diària d'ella, els seus amants i el mateix Lars, en l'època en la que eren parella. A través de flaixbacks anem entrant en les seves agitades vides, aixi com també el jove Lars, que s'obsessiona de tal manera que sembla que no pugi veure mes enllà de la vida viscuda amb ella. Lars no està ben be sol en aquest viatge, com amb petits personatges secundaris, molt peculiars com una pintora o un caça-papallones.

"Febrer" m'ha deixat coses curioses. Apart de l'esmentada banda sonora, alguns aspectes estètics com el recurs de projectar les cintes de vídeo, Flashbacks, mentre el personatge real, el del present, "interactua" al mateix temps. Enquadraments poc vistos en el cine actual, com quan cau la canica entre cintes de vídeo (acabo de descobrir que just aquest moment el van recuperar pel tràiler, visca els 'enquadraments impossibles'.) o el to blavós i contrastat general de la pel·lícula que ajuda a diferenciar els moments presents dels passats.

Un conte molt bonic que no deixa indiferent. Si us cau a les mans, no dubteu en veure-la.


No hay comentarios: