miércoles, 7 de abril de 2010

FELICITAT RELATIVA

Avui en dia, amb els temps que corren, potser es difícil o pràcticament impossible afirmar que pots, que ets feliç. Que somrius. Que disfrutes cada minut, cada segon, de cada dia. Hi han moments en els que costa treure el cantó positiu de les coses, de fet, si no tinguéssim moments d'aquests i caminéssim en un núvol tot el sant dia, no seriem feliços, seriem uns inconscients i a la llarga quan caiguéssim del núvol ens clavaríem una bona òstia. Però pensant-ho be, i perquè no? Els núvols son confortables, tovets i si està molt be...

No es complicat. No hauria de ser tan complicat. Nomes es tracta de, en algun moment del dia, fer alguna cosa que tinguis ganes de fer. El que sigui, però fer allò que t'agrada. Que en aquell moment vols fer. Jo que ser: sortir a passejar, pintar, cuinar, tocar la guitarra en boles, escriure, banyar-se al mar, estar amb qui vols estar... Es una sensació fantàstica, per un moment, ser lliure i no pensar en res mes que en allò que t'omple de felicitat. Pot semblar hipi però es pràctic.


I no em valen les mil-i-una excuses, que sino tinc temps, que si estic tot el dia a la feina, que si no tinc ganes... No parlo de "ser feliç" les 24 hores del dia, a la feina si et toquen els collons no pots ser feliç, mes aviat tens ganes d'enviar-ho tot a rodar. Però si quan surts de la feina et reserves uns minuts... tu imagina que t'agrada molt nedar! Vale? Dons sortint de la feina, amb l'estrès acumulat de tot el dia, podries anar directament a casa, discutir-te amb la dona perquè ja portes mala llet de tot el dia, i anar-te'n a dormir de morros però enlloc d'això t'en vas a la piscina municipal i nedes, desconnectes i deixes de banda les preocupacions externes per dedicar-te uns moments a tu. Quan ho experimentes, fas el que sents que vols fer, pensa per un moment que aquests petits moments, aquestes sensacions, les pots ajuntar una darrera l'altre. Això seria perfecte. Però primer s'ha de començar per aquests petits moments de felicitat. La resta ja vindrà sola... Potser com deia l'Albert Casals, tot es mes fàcil si es practica el "Felicisme":

"Felicisme" és el nom que acostumo a donar a la meva filosofia o manera personal de veure el món i la vida. Una filosofia que no he pogut deixar de resumir en un llibre com aquest, on parlo precisament d'això: de la meva manera de fer i veure les coses. Com el nom indica, la clau del felicisme és la felicitat. I és que la felictat es l'únic motor, l'única raó de l'existència humana. Totes les accions de l'ésser humà estan motivades pel desig de ser feliç, ho sapiguem o no, i només mitjançant una existència feliç podem proporcionar felicitat als altres. En conseqüencia, és lògic que destinem tots els esforços de la nostra vida a trobar i mantenir aquesta felicitat: una felicitat plena, estable i permanent.

Perquè no totes les felicitats són iguals: existeixen felicitats puntuals i fràgils, però també felicitats sòlides i permanents. Per exemple, podem acceptar que el que sentim quan escoltem una música que ens agrada és felicitat. O quan ens mengem un pastís de xocolata. No obstant, es tracta de felicitats molt febles: si després ens truquen per dir-nos que ens acaben de fer fora de la feina, o que la nostra parella ens ha abandonat, la dèbil felicitat del pastís de xocolata s'evaporarà en qüestió de segons. I si aleshores resulta que no tenim cap altra font de felicitat més poderosa per amortir el cop, inevitablement caurem en una profunda infelicitat.I com que no podem evitar que existeixin fonts o raons d'infelicitat en la nostra vida, si volem ser sempre feliços ens veurem obligats a forjar una felicitat sòlida, estable i de llarg termini, alhora que aprenem a relativitzar les fonts d'infelicitat.


En això consisteix precisament el felicisme: enfocar i viure la vida amb l'únic objectiu de ser permanentment feliç, alhora que fas feliços als altres. No es tracta en absolut de buscar una meta llunyana, ni de treballar durant vint anys per aconseguir una cosa i un bon cotxe; es tracta de viure amb una actitud i una filosofia que ens permeti gaudir de la felictat que s'amaga en cada instant, en cada segon... començant des d'ara mateix. I el millor de tot és que el secret per aconseguir-ho és terriblement senzill: la clau consisteix a fer sempre allò que realment volem fer. En llegir això que dic, molta gent pensarà que ja és el que fan. Que si no volguessin fer el que estan fent, aleshores no ho farien. Però, com tractaré d'explicar ara, en moltíssims casos això no és cert.

A veure. Totes les persones tenim el que podríem anomenar la nostra "autèntica voluntat" , és a dir, allò que realment i originalment volem fer. Quan comencem a tenir consciència de nosaltres mateixos, tots discernim perfectament el que volem a cada instant. Tots els nens saben quina és la seva autèntica voluntat, i molts joves també. Però desafortunadament, a mesura que anem creixent i fent-nos grans, tendim a anar enterrant aquesta voluntat sota desenes d'obstacles invisibles: la sensatesa, el sentit comú, l'opinió dels altres o les tendències socials del moment... Tots aquests obstacles contribueixen al fet que cada vegada siguem menys conscients del que realment volem, fins que al final acabem creient que volem o necesitem coses que originalment no ens feien cap falta."

Un extracte del penúltim capitol del llibre 'EL MÓN SOBRE RODES' d'ALBERT CASALS

jueves, 1 de abril de 2010

FRASES SIN SENTIDO (Part 3)

Tercer recull de frases o parts de converses enganxades al vol, amb petits parèntesis fotogràfics.


"Todos los guiris dejan la puerta del súper abierta,¿en su puto país no hay las puertas cerradas?"


"No la pengeu sense gravar-la, que sinó no serà un vídeo, serà una pel·licula de Bergman."

"Tiene novia, nos llevamos muy bien pero es tacaño, tacaño, tacaño.
Ahora dice que él todo me lo daba, dice que me lo quiere agradecer casándonos. ¡Que pasada!"


"Si esto lo puede hacer un niño de 5 años, porta'm un que ho faci, i jo vaig a jugar"

- Aquesta presó sembla buida...
- Que vols que estiguin, tots cridant per la finestra?

"Veus? Allò es casa meva, i darrera hi fan fotos de carnet."

"Porque estoy comiendo, si no te parto la cara."

"Bon profit! Per berenar, xocolata amb pa!"

"Eh que 'dimarts' es 'martes', nena?"

"Las lentejas para las viejas, si quieres las comes y sino las dejas."


"Hoy voy de pueblerina total"

"Carlos, barre que se te acomula la sangre!"

"Carajillo en català es 'cigalo', del gallego 'cigala', que vol dir 'rabo'..."

"Ha subido el tabaco para la salud vuestra, lo que pasa es que soys unos desagradecidos."

"La gente bienestante va a esas tiendas a comprar, y las que son de pobres, plegan."

- Tenéis bocadillos "normales"?
- "Normales"? Que es normal en el Raval?

"Cataluña tiene un país, que es España."

"La virgen Maria tendrá un coño 'así' de parir todas las navidades."

"La familia es como el amor, no tiene solución"

"No tires el plástico, amigo, vale?"

"L'horòscop es super important! No es el mateix ser 'àries' que ser 'serp'!"


"No se ha hecho de noche, se ha enuvolado... com es diu 'enuvolat' en castellà papa?"

- Este tren adonde va?
- A Ripoll.
- Y para en... en... ahora no me acuerdo.
- En Vic?
- No, en Vic no.
- No se, en Granollers... en Mollet...
- Mollet! Eso es. Mollet. Yo vivo en Mollet.





Fent memòria:
- FRASES SIN SENTIDO (Part 1) 29/07/09
- FRASES SIN SENTIDO (part 2) 10/09/09