miércoles, 3 de noviembre de 2010

HE APRÈS...


... a no acceptar feines que no m'aportin res.


... que treballar més de 12 hores davant un ordinador no és humà.


... a fer un 'reset', de tan en tan, i agafar la bici sense cap rumb concret.


... a que sempre hi ha gent al voltant que procura que tot vagi be.


... que la feina no hauria de provocar tants maldecaps.


... que la banda sonora de Chansons d'amour lliga perfectament amb l'últim de Cesk Freixas i LBMDPL.



Des de que vaig plegar de treballar en publicitat que no tenia uns dies, casi una setmana, de feina tant a contra-rellotge, de repetir i repetir els mateixos dissenys mil vegades per raons que gairebé mai tenen a veure amb tu, de sentir els 'això hauria d'estar avui' enlloc dels 'gràcies' de tota la vida, a canvi de res.
Dissabte ho hagués enviat tot a la merda, i potser ho hauria d'haver fet. M'hagués trobat molt millor deixant-los penjats i que ho acabessin ells com poguessin, i poder aprofitar el diumenge i el dilluns per descansar, anar a la platja, a donar un vol o al cine.

Però si, quan finalment, espero i desitjo, demà ja no hi hagi més canvis, podré tornar a dedicar-me a
altres projectes que si que m'aporten alguna cosa, a anar al gimnàs, sortir amb els amics, o mirar pelis pendents sense haver d'estar pensant a tota hora amb els mails que m'enviaran amb coses per canviar. I me n'oblidaré. I hope so, for sure.


No hay comentarios: