sábado, 12 de febrero de 2011

KIT KAT

Quan portes uns dies de subidón d’adrenalina, i còctel d’emocions vàries, al final desitges canviar d’aires, només per una estona. No perquè no t’agradi, al contrari, t’encanta. Esta molt be agitar-se emocionalment, es bonic i tot això, però també es sa fer un parèntesi per poder tornar a entrar i veure les coses amb una mica més de distancia, o des d’un altre punt de vista.
Els meus resets els faig caminant per la platja, si pot ser de nit hi a l’hivern, millor. A l’estiu de nit la platja, qualsevol platja de poble o ciutat, no es gaire transitable, entre guiris fent botellón i parelles que s’acaben de conèixer fotent-se el lote, es difícil canviar el xip. A l’hivern es genial, si t’abrigues be per no agafar cap pulmonia, es genial. Un mocador com mes gran millor ja fa el fet.
Caminar pel costat de l’aigua de nit és un plaer. De dia també, però de nit té un punt de temeritat interessant. La foscor trencada per algunes llums blanques o vermelles dels pescadors ocasionals, i dels fars a l’ horitzó.
La idea es caminar sense rumb fix, escoltant el mar, focalitzant la mirada en algun punt, l’horitzó , les onades com peten, els llums de fons del port que a mesura que camines es van acostant... es igual el punt en el que et fixis perquè quan portis una estona caminant ja no li prestaràs atenció. L’altre punt clau es la respiració, profunda, pausada, regular, inconscientment acabes anant al mateix ritme que el soroll de les onades. I llavors podries estar caminant en línia recta al costat del mar durant hores.
Et relaxes, no te'n recordes de res durant una estona, et tranquil·litzes i quan notes que se t’estan congelant els peus o les mans per l’aire fred, et despertes i refàs el teu recorregut en direcció contraria, pensant que seria un moment ideal per anar al bar a fer unes birres a la barra i celebrar que has desconnectat però de seguida penses que vas amb el xandall cutre, el polar del mercadillo i per postres, sense sostens, comoditat màxima però sensualitat sota zero. Una indumentària poc adequada per presentar-se al bar del poble, també has sortit sense diners però poc importa, no seria ni la primera, ni la última vegada que beus pel mòdic preu d’un somriure, però el sentit de l’estètica guanya per sobre de tot i vas a casa a fer una birra al terrat.
video

No hay comentarios: